Les lectures del 2n diumenge de quaresma

Gn 22, 1-2, 9-13, 15-18
Isaac és l’única esperança d’aconseguir una descendència, i Déu demana a Abraham que li sacrifiqui. Vist literalment, no és una bona manera d’imaginar Déu, que posa a prova Abraham demanant-li que li sacrifiqui el fill “que tan estimes” (un xic irònic) i a l’últim moment fa parar el sacrifici. Mirat, però, amb els ulls de la fe, es veu diferent.

Abraham va viure cap els anys 1800 aC, i aquest text va ser escrit vers el 700 aC, moment en que el poble sabia perfectament que Déu refusava els sacrificis humans, però també que era difícil assumir-ho, quan els pobles veïns ho practicaven habitualment, com a exigència dels seus déus. Això demanava un canvi en la manera de veure Déu, i la gent llegia aquest text com un relat de la conversió de la mirada d’Abraham sobre Déu. Es com si Déu li digués: “com puc voler la mort del teu fill si, precisament, per ell tindràs la descendència promesa; no sóc pas com els déus pagans”.

Abraham es tingut per pare dels creients per la seva capacitat de saber escoltar Déu, i no perdre la confiança.
...................................................................

Mc 9, 2-10
“Sis dies després ...”, o sigui al setè dia. Al setè dia Déu va parlar a Moisès a la muntanya (Ex 24, 16) i ara, a la muntanya, proclama a Jesús Fill estimat. Jesús tot just acaba d’anunciar la seva passió i mort als deixebles, que no ho acaben d’entendre, doncs esperaven un Messies triomfador. Jesús se’ls endu cap una muntanya alta, on se’ls farà evident la seva grandesa. La resplendor que adquireix Jesús, recorda la irradiació que emetia Moisès després de la seva trobada amb Déu: Déu era allà, el núvol manifestava la seva presència amagada. Moisès i Elies representen la Llei i els profetes, l’Antic Testament.

En el baptisme de Jesús, abans de començar la predicació per Galilea, Déu diu “en tu m’he complagut” (Mc 1, 11)... hi està d’acord. Al iniciar ara el camí vers Jerusalem, on el mataran, Déu reafirma aquesta complaença en Jesús, i diu: “escolteu-lo”, està d’acord que Jesús faci camí cap a Jerusalem ... que no és pas dir que vol que matin el Fill a la creu com a sacrifici, semblant als déus pagans. La creu només és la conseqüència del fer dels homes, que no toleren assumir la veritat quan creuen que perjudica els seus interessos, siguin religiosos o polítics.

Aquesta transfiguració de Jesús sols es pot entendre a la llum de la resurrecció, i es per això que els diu que no ho diguin.

“Escolteu-lo”, fa pensar en la professió de fe que els jueus recitaven cada dia “Shema Israel” = escolta Israel, que és mostrar confiança en el que esdevindrà ... cal baixar de la muntanya i vèncer la temptació d’instal·lar-se en tres tendes, cal afrontar els esdeveniments.
JiR