En acostar-se el periode de la declaració de l'IRPF, vam plantejar en aquest blog una enquesta sobre la intenció de marcar la creueta per l'assignació a l'Església. El 75% de les persones han respost afirmativament, un 8% negativament i un 16% encara no ho tenen decidit. Per tal de conèixer i debatre de primera ma aquest tema, el passat divendres, al Monestir de Clarisses de la Divina Providència, 28 persones ens vam trobar amb Antoni Matabosch, Delegat d’Economia de l’Arquebisbat de Barcelona.
Antoni Matabosch, va fer un repàs històric partint de l’any 1837 en què finalitzà el procés de la desamortització de Mendizàbal, passant pel Concordat del 1959 fins arribar a l’any 2007 en què l’estat transfereix a l’Església el 0,7% corresponent a les aportacions d’aquells contribuents que així ho han indicat en la seva declaració a Hisenda, mitjançant la creueta. Tot seguit ens va oferir unes pinzellades dels diferents models de finançament que es donen a Europa. Destaquen el francés, on si bé no hi ha aportació econòmica directa de l’Estat a l’Església, es dóna la peculiaritat que l’Estat és el propietari de tots els centres de culte i en cedeix el seu ús a l’Església; o el model alemany, on l’aportació dels creients a la seva Església, no es dedueix de la seva aportació a l’hisenda pública sinó que s’afegeix a aquesta amb un percentatge aproximat del 8%.
Entrant ja en la situació actual de la diòcesi de Barcelona, els ingressos que provenen de l’IRPF, suposen entre el 15% i el 20% del pressupost total de la nostra Diòcesi. En el repartiment d’aquests fons per part de la Conferència Episcopal Espanyola, es reprodueixen les mateixes desigualtats que patim en el finançament autonòmic. En l’evolució del nostre model diocesà va destacar el canvi que va impulsar el Dr. Jubany amb la constitució del "Fons Comú Diocesà" que va permetre resoldre les grans diferències que es donaven entre les esglèsies de Barcelona i les dels petits pobles o barris més desfavorits. Amb tot actualment existeixen noves situacions: les parròquies, en disminuir el nombre de feligresos, reben cada cop menys aportacions, per aquest motiu s’ha impulsat un Pla per optimitzar altres fonts d’ingressos; en determinats barris, com per exemple el Raval de Barcelona, existeix un excedent d’esglésies obertes i, per un altre costat, es creen nous barris que plantegen la necessitat de nous temples.
Per acabar va subratllar que l’objectiu de la Delegació d’Economia de la Diòcesi de Barcelona, del qual ell n’és el responsable, no és altre que treballar per l’Autofinançament al servei de l’acció pastoral, evangelitzadora i social de la nostra Església.
En el torn de paraules es va plantejar la relació directe entre les aportacions del creients i la imatge que dóna la jerarquia de l’Església. També es va reclamar més transparència i fórmules de participació en la presa de decisions. Es va qüestionar les possibles inversions en empreses amb finalitats “no ètiques” per part del Vaticà.
Antoni Matabosch va manifestar en tot moment la receptivitat a les propostes que es dirigeixin a millorar la situació actual.
Antoni Matabosch, va fer un repàs històric partint de l’any 1837 en què finalitzà el procés de la desamortització de Mendizàbal, passant pel Concordat del 1959 fins arribar a l’any 2007 en què l’estat transfereix a l’Església el 0,7% corresponent a les aportacions d’aquells contribuents que així ho han indicat en la seva declaració a Hisenda, mitjançant la creueta. Tot seguit ens va oferir unes pinzellades dels diferents models de finançament que es donen a Europa. Destaquen el francés, on si bé no hi ha aportació econòmica directa de l’Estat a l’Església, es dóna la peculiaritat que l’Estat és el propietari de tots els centres de culte i en cedeix el seu ús a l’Església; o el model alemany, on l’aportació dels creients a la seva Església, no es dedueix de la seva aportació a l’hisenda pública sinó que s’afegeix a aquesta amb un percentatge aproximat del 8%.
Entrant ja en la situació actual de la diòcesi de Barcelona, els ingressos que provenen de l’IRPF, suposen entre el 15% i el 20% del pressupost total de la nostra Diòcesi. En el repartiment d’aquests fons per part de la Conferència Episcopal Espanyola, es reprodueixen les mateixes desigualtats que patim en el finançament autonòmic. En l’evolució del nostre model diocesà va destacar el canvi que va impulsar el Dr. Jubany amb la constitució del "Fons Comú Diocesà" que va permetre resoldre les grans diferències que es donaven entre les esglèsies de Barcelona i les dels petits pobles o barris més desfavorits. Amb tot actualment existeixen noves situacions: les parròquies, en disminuir el nombre de feligresos, reben cada cop menys aportacions, per aquest motiu s’ha impulsat un Pla per optimitzar altres fonts d’ingressos; en determinats barris, com per exemple el Raval de Barcelona, existeix un excedent d’esglésies obertes i, per un altre costat, es creen nous barris que plantegen la necessitat de nous temples.
Per acabar va subratllar que l’objectiu de la Delegació d’Economia de la Diòcesi de Barcelona, del qual ell n’és el responsable, no és altre que treballar per l’Autofinançament al servei de l’acció pastoral, evangelitzadora i social de la nostra Església.
En el torn de paraules es va plantejar la relació directe entre les aportacions del creients i la imatge que dóna la jerarquia de l’Església. També es va reclamar més transparència i fórmules de participació en la presa de decisions. Es va qüestionar les possibles inversions en empreses amb finalitats “no ètiques” per part del Vaticà.
Antoni Matabosch va manifestar en tot moment la receptivitat a les propostes que es dirigeixin a millorar la situació actual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada