La resurrecció de Jesús

Ningú ha vist la Resurrecció de Jesús, tenim d’acontentar-nos amb uns signes molt discrets, que no sempre s’entenen: Jesús viu d’una altra manera, com en un altre món, que se’ns escapa.
Una constatació, però: els deixebles fugen, es dispersen, doncs la condemna els podria afectar també a ells i, a més, estan decebuts; qui pensaven era el Messies, és condemnat com un malfactor, pels polítics i pels sacerdots ... però després els trobem novament reunits ... quelcom deu haver passat.

Els textos
Cap text descriu el fet, ningú era allà per verificar-ho. S’expliquen les experiències personals d’una nova relació amb Jesús, però els relats no coincideixin, doncs no expliquen el que va passar, sinó el que van viure.

La tomba buida
En els 4 evangelis es descriu la tomba buida, però sense masses coincidències: els personatges són diferents, encara que sempre dones que, en aquell temps, el seu testimoni no era vàlid.

La tomba buida, la desaparició del cadàver, no els fa creure en la resurrecció, però si haguessin trobat el cos de Jesús en el sepulcre, no hagués estat possible la fe en la resurrecció, ja que, pels semites, en el cos hi ha tota la persona, no hi havia la idea de cos i esperit (el dualisme grec de Plató) i, per tant, mai haguessin admès la possibilitat d’una aparició: si Jesús estava en la tomba, no podia estar en cap altre lloc. La desaparició del cadàver no fonamenta la fe en la resurrecció, però n’és una condició necessària.

Les aparicions
Més que la descripció d’un fet, els textos d’aparicions volen comunicar una experiència, el què han viscut, l’experiència que va fer renéixer la fe, després del desengany per la mort de Jesús: veuen que el ressuscitat és veritablement el Jesús que fou crucificat i sepultat.

El que es tradueix per “aparició”, literalment es “deixar-se veure”, però el sentit de la visió, en la cultura semita, està vinculat al tema de la fe: la fe son uns ulls que veuen coses que sense la fe no es veurien. Les aparicions són confuses i deixen obert el dubte, són una proposta, i no pas una realitat empírica, com pot ser veure un objecte, que tothom el veu igual.

Es curiós que, en un relat de Lc, Jesús demana menjar, i en un altre de Jn, menja peix a la vora del llac. Els hel·lenistes, de cultura grega i influïts pel dualisme de Plató, haurien interpretat que el que van veure els deixebles era l’ànima de Jesús, i no pas la seva persona que van crucificar ... però les ànimes no mengen.

Quan Lluc proposa que Jesús es va aparèixer durant 40 dies (40 = tota una vida), vol dir-nos que les aparicions son un procés de descoberta del ressuscitat durant tota la vida, i que aquest procés és una resposta de fe.

Fe en la resurrecció
La fe en el ressuscitat no va ser una cosa sobtada, sinó progressiva. En Mt 28, 16-17 “... en veure’l es van prosternar, tot i que alguns dubtaven”, no havien encara arribat a assumir-ho.

A vegades, s’ha presentat la resurrecció com una evidència ... i no ho és. Ens trobem davant una experiència personal de relació amb Jesús, que els apòstols en diuen “veure”, i és el que fonamenta la resurrecció. La resurrecció és un esdeveniment més enllà del nostre món, però que té conseqüències en la historia, que és el que realment podem constatar.

No hagués estat possible captar la resurrecció de Jesús sense la lectura de l’Escriptura, que proporciona les claus d’interpretació de tot allò que va passar. En tenim un exemple en els deixebles d’Emmaús.

Marc ens diu que les dones, les úniques que havien pogut superar els esdeveniments de la mort de Jesús (tots els altres havien fugit), ara s’enfonsen, la por s’apodera d’elles, les desborda … i abandonen. Així, doncs, ja no queda ningú dels seus seguidors … Al posar aquí Marc punt i final al seu Evangeli (la resta va ser un afegitó molt posterior), se’ns està dient que si les dones no varen dir res, las comunitats que posteriorment es van anar formant, havien de ser fruit de la Resurrecció, quelcom havia passat.
La Resurrecció, dins l’existència de Jesús (el seu missatge, la seva manera de viure i de morir), esdevé una aprovació divina al seu itinerari humà. La Resurrecció ens diu que la trajectòria seguida per Jesús, no és pas un camí sense sortida, sinó que porta a la vida, perquè es el camí de la veritat.

Joan Minguella