11/4/09

Les lectures del diumenge de Pasqua

Ac 10, 34, 37-43
Pere transgredeix totes les regles dels jueus: entra a casa d’un pagà i menja amb ell. Corneli era un centurió romà “temerós de Déu”, es a dir, convertit al judaisme però sense circumcidar-se i, per tant, era un pagà. Pere li anuncia l’evangeli que , així, desborda les fronteres d’Israel, i ho reafirma al final del seu discurs, “tothom qui creu en ell, obté el perdó dels pecats” Tothom ... tot home, encara que pagà, pot ser batejat en el nom de Jesús.

Un aspecte a remarcar, d’aquest discurs de Pere, és la insistència a dir que és Déu qui actua en Jesús: “Déu el va ungir amb l’Esperit Sant”, “Déu era amb ell”, “Déu el va ressuscitar”, “li va concedir que s’aparegués als testimonis que havia escollit”, “Déu l’ha constituït jutge de vius i morts”.

El conjunt del discurs de Pere dóna a entendre el sentiment dels apòstols durant els anys que van seguir a la Resurrecció de Jesús: testimonis de les seves paraules, poc a poc van anar comprenent que era el Messies que el poble esperava; Déu no el va pas abandonar, el va ressuscitar. La inexplicable mort de Jesús va obligar als deixebles a reflexionar l’Escriptura.
...................................................................
Jn 20, 1-9
Comença quelcom de nou, és l’alba després de la nit. El primer dia de la setmana recorda el Gènesi, en que Déu fa sorgir la llum enmig de les tenebres.

Pere i l’altre deixeble (probablement el mateix Joan) van a la tomba però, malgrat que el deixeble hi arriba abans, deixa que Pere sigui el primer d’entrar-hi; després, també ell hi entrà, “ho veié i cregué”. Es posa en evidència una certa jerarquia.

Pels jueus, el sepulcre és el sheol, on els homes duen una existència transitòria, una espera ... i Jesús ja no hi és. Els deixebles no saben on l’han posat, “encara era fosc”; però si haguessin robat el cos, no s’haguessin entretingut en treure-li la roba. Llàtzer surt del sepulcre embolcallat, va tornar a la vida ... però la resurrecció de Jesús és diferent, no va tornar a una vida com abans, sinó en plena llibertat, sense traves, a la vida eterna. Hi ha ombra fins que algú té fe en el ressuscitat.

“Encara no havien entès que, segons l’Escriptura, Jesús havia de ressuscitar” ... però enlloc es troba una frase que digui que el Messies ressuscitaria. No és fins més tard, que els deixebles rellegeixen l’Escriptura i, com els d’Emmaús, els seus esperits s’obren i ho comprenen.

No tenim cap altre proba de la resurrecció que la tomba buida. Hi va haver aparicions, encara que no del tot convincents, i molt personals; però quelcom devia passar perquè aquells primers deixebles passessin del dubte a la fe. La nostra fe no té cap altre prova que les comunitats cristianes que s’han mantingut fins ara ... podem, doncs, verificar els efectes de la Resurrecció, encara que no pas el fet concret.

JiR