4/7/09

lectures del diumenge 14 durant l'any, 5 de juliol

Ez 2, 2-5
La crida de Déu sembla un xic dura, però cal conèixer la situació en que va ser pronunciada. És el començament de l’exili a Babilònia, en que el Temple encara no estava destruït, i el Temple, es creia, era l’habitacle de Déu. Què podia fer el poble, convivint amb la idolatria del nou ambient, i el seu Déu a Jerusalem? Si són un poble vençut, no serà perquè el seu Déu és menys poderós que els altres? La temptació d’abandonar la fe jueva era molt forta ... Però Déu no resideix pas sols a Jerusalem, dins una casa de pedra; Déu resideix en el poble, encara que ara estigui a Babilònia (primera revelació).
Els retrets que es fan al poble són significatius, però hi ha una segona revelació: malgrat que el poble és dur i indòcil, això no impedeix la fidelitat de Déu a la seva Aliança, i els fa saber que “hi ha un profeta enmig d’ells” per comunicar-los la seva Paraula, per fer evident la seva presència enmig del poble.
............................................................... Mc 6, 1-6
Igual que tot jueu pietós, Jesús pot comentar l’Escriptura, durant l’ofici del sàbat, i això va generar admiració i dubte. “¿D’on li ve ...?” la pregunta no és per saber l’origen, sinó per posar en dubte la seva autoritat. “D’on li ve tot això? ... no és el fuster, el fill de Maria?”, (el no citar Josep, podria ser una afirmació de quelcom fora del normal en el seu naixement).
S’ hi veu una incompatibilitat entre la grandesa de Déu i la modèstia dels orígens humans. En tot testimoni, en tot profeta, hi ha un contrast entre la seva feblesa d’home i la gràcia de Déu que es manifesta a través d’ell. Jesús s’ha pres de tal manera la condició humana, que els de Natzaret sols hi veuen el fuster.
Aquesta indiferència del poble, barra el camí als miracles; allà on no hi ha fe, no poden haver-hi miracles. Jesús, però, no s’esperava aquesta manca de fe, “es sorprenia de que no tinguessin fe”.
Els signes de Jesús, que en diuen miracles, són en realitat expressions de poder, i ¿com el fuster de Natzaret pot obrar signes de poder?.
El text, però, s’acaba amb un cert optimisme: malgrat el clima d’hostilitat, Jesús va poder curar alguns malalts. L’esperança no es perd mai.

JiR