18/7/09

lectures del diumenge 16è del temps durant l'any. 19 de juliol

Jr 23, 1-6
La metàfora del pastor, era habitual per parlar dels reis, especialment a partir de David, pastor que va esdevenir rei. Un bon rei és aquell que, com un pastor, vetlla per la seguretat i prosperitat del seu ramat, el poble.
El comportament dels reis, però, no ha estat bo i han conduit el país al desastre: Jerusalem ha estat envaïda, el Temple destruït i el poble deportat a Babilònia. Dins aquest context, el profeta Jeremies porta un missatge d’esperança: un dia, potser llunyà, però cert, per fi vindrà un bon rei, a través del qual Déu exercirà la funció de bon pastor. I aquest missatge el reafirma citant per cinc vegades “Ho dic Jo, el Senyor”.
Després, la mateixa promesa és represa amb una altra imatge: “germinar”, que evoca el creixement d’una llavor. Els profetes n’han fet la imatge d’una esperança ben precisa, la de veure complides les promeses fetes a David, les de l’arribada d’un Messies ... dret, justícia i seguretat, vet aquí a què aspira el poble i que aportarà el Messies.
Pels cristians, aquest oracle de Jeremies s’acompleix en Jesús, el Messies.
...............................................................
Mc 6, 30-34
Al tornar els deixebles, tenen necessitat d’explicar les seves vivències a Jesús, però hi ha tanta gent que decideixen marxar, per buscar un xic de calma; d’una manera semblant a com ho fa Jesús després de curar la sogre de Pere i atendre a tota la població ... (Mc 1, 35) de matinada, li cal refugiar-se en un lloc solitari. Però l’atenció cap els qui són ovelles sense pastor, trenca aquest projecta de descans. Jesús comprèn que atendre la multitud és més important que menjar o descansar.
Cal remarcar el fort sentiment que s’apodera de Jesús al veure tanta gent ... “li va commoure les entranyes” (és la traducció literal). Jesús, el Bon Pastor, té una especial tendresa envers les seves ovelles, comprèn les seves necessitats i els dóna la Paraula. Abans de començar la taula del pa (després vindrà la multiplicació dels pans), els hi porta la taula de la Paraula. Caldria plantejar-ho més seriosament, en les nostres celebracions del diumenge.

JiR