23/10/09

lectures del diumenge 30 del temps durant l'any. 25 d'octubre



"...Hi veié i el seguia camí enllà"

Jr 31, 7-9
Jeremies està en el regne del Sud. El poble ha sofert la invasió i destrucció del país, i la deportació a Babilònia de part dels seus habitants. Com que tot va malament, el seu missatge d’esperança seria poc creïble i, per això, comença amb “diu el Senyor”... no pas jo. Per combatre la desesperació dels seus compatriotes, Jeremies anuncia el retorn dels exiliats.
Quan van ser deportats, va ser difícil suportar les dificultats de la ruta, però la tornada serà joiosa, fins i tot pels més febles.
El regne del Nord va ser destruït molt abans de Jeremies, i crida l’atenció que tots els noms que cita són del Nord: Jacob (pare de les 12 tribus, que després es van dividir en dos regnes), Israel (regne del Nord), Efraïm (tribu dominant al Nord). Es pot pensar que anuncia la reunificació del poble de Déu.
Déu és present com “un pare per Israel”, títol que semblava reservat per els textos del Nou Testament.
...............................................................


Mc 10, 46-52
En el text hi manquen els elements típics d’un miracle segons Mc: un gest de curació, una paraula sanadora, i la prohibició de dir-ho; i aquí, a més, Jesús accepta de ser reconegut com a Messies, fill de David.
Bartimeu crida Jesús, i la gent el vol fer callar, no veuen pas el que sí veu el cec en Jesús, i Jesús s’atura i el fa cridar. Abans de curar el cec, cura la ceguesa de la gent, que es transforma, i ara anima al cec a anar cap a Jesús.
Davant la crida, Bartimeu s’aixeca, llença el mantell, que l’estorbava, i va cap a Jesús. El mantell era la peça més preuada per un jueu; si un no tornava un préstec, segons la Torà, se li podia prendre la casa, el camp, la dona, tot, excepte el mantell, sense el qual, amb el fred de la nit es podria morir ... seria matar-lo. Bartimeu, doncs, ho abandona tot per anar cap a Jesús. “Rabuni, fes que hi vegi”, no ho veia clar, no ho entenia ... però quan hi veu, quan comprèn el missatge, segueix el camí de Jesús. La seva fe, la seva confiança en Jesús, l’ha salvat.
No es pot seguir Jesús a cegues, com en un ramat, cal demanar de veure-hi clar, i cal desfer-se dels entrebancs, per poder trobar el camí.


JiR