"Tot home veurà la salvació de Déu"
Ba 5, 1-9
És un text escrit el s. II aC, durant l’ocupació grega, per un profeta desconegut que pren el nom de Baruc, que era el secretari de Jeremies (s. VI aC). És una manera d’adherir-se espiritualment a Jeremies, el gran profeta de l’esperança, amb un discurs d’encoratjament, dirigit a un poble amb una evident temptació cap el desesper.
Baruc reprèn els oracles d’esperança d’Isaïes, tornant a dir que Déu aplanarà els camins per retornar a Jerusalem (Is 40, 3-4 i Is 49, 11) i s’aixecaran arbres per donar ombra al camí. Tots aquests textos, però, es referien a la deportació dels jueus a Babilònia, i d’això havien passat ja molts segles. De fet, el text de Baruc va dirigit a les comunitats disperses dins el món greco-romà (la diàspora), que se sentien exiliats de Jerusalem. El profeta anuncia que el projecte de Déu sobre Jerusalem, es realitzarà sense cap dubte, i reunirà “els fills de llevant i de ponent”, la humanitat sencera ... i això és una esperança per tothom.
Anys després, l’evangeli actualitzarà aquests textos veient-hi l’anunci de la vinguda de Jesús.
.......................................................................................
Lc 3, 1-6
Lluc situa Joan en el seu temps històric, i menciona tant els poders polítics, com els religiosos; en quan als llocs, cita tant províncies jueves, com paganes (Abilene, per ex.), potser per suggerir-nos que la salvació que ve, afecta a tothom.
“La paraula de Déu va ser adreçada a Joan”, la mateixa fórmula utilitzada per investir Jeremies (11,1), o Osees (1,1); es vol presentar Joan com un vertader profeta. Però a Joan, la paraula se li adreça “en el desert”, el lloc on predisposa més acollir-la.
Malgrat ser fill d’un sacerdot, Joan pren distància del Temple, i es reuneix amb la gent al desert, “... proclamant un baptisme de conversió”. La conversió ha estat sempre tema de predicació dels profetes.
“... tal com escriu Isaïes”, és una manera de tornar a dir que Joan actua com un profeta. L’objectiu dels escrits del Nou Testament, és revelar que en Jesús s’acompleix el projecta de Déu anunciat en l’AT. Així Lluc, rellegint Isaïes, hi descobreix un altre camí d’alliberament: no són sols els exiliats a Babilònia, sinó que, hi afegeix, “tot home veurà la salvació de Déu”.
És un text escrit el s. II aC, durant l’ocupació grega, per un profeta desconegut que pren el nom de Baruc, que era el secretari de Jeremies (s. VI aC). És una manera d’adherir-se espiritualment a Jeremies, el gran profeta de l’esperança, amb un discurs d’encoratjament, dirigit a un poble amb una evident temptació cap el desesper.
Baruc reprèn els oracles d’esperança d’Isaïes, tornant a dir que Déu aplanarà els camins per retornar a Jerusalem (Is 40, 3-4 i Is 49, 11) i s’aixecaran arbres per donar ombra al camí. Tots aquests textos, però, es referien a la deportació dels jueus a Babilònia, i d’això havien passat ja molts segles. De fet, el text de Baruc va dirigit a les comunitats disperses dins el món greco-romà (la diàspora), que se sentien exiliats de Jerusalem. El profeta anuncia que el projecte de Déu sobre Jerusalem, es realitzarà sense cap dubte, i reunirà “els fills de llevant i de ponent”, la humanitat sencera ... i això és una esperança per tothom.
Anys després, l’evangeli actualitzarà aquests textos veient-hi l’anunci de la vinguda de Jesús.
.......................................................................................
Lc 3, 1-6
Lluc situa Joan en el seu temps històric, i menciona tant els poders polítics, com els religiosos; en quan als llocs, cita tant províncies jueves, com paganes (Abilene, per ex.), potser per suggerir-nos que la salvació que ve, afecta a tothom.
“La paraula de Déu va ser adreçada a Joan”, la mateixa fórmula utilitzada per investir Jeremies (11,1), o Osees (1,1); es vol presentar Joan com un vertader profeta. Però a Joan, la paraula se li adreça “en el desert”, el lloc on predisposa més acollir-la.
Malgrat ser fill d’un sacerdot, Joan pren distància del Temple, i es reuneix amb la gent al desert, “... proclamant un baptisme de conversió”. La conversió ha estat sempre tema de predicació dels profetes.
“... tal com escriu Isaïes”, és una manera de tornar a dir que Joan actua com un profeta. L’objectiu dels escrits del Nou Testament, és revelar que en Jesús s’acompleix el projecta de Déu anunciat en l’AT. Així Lluc, rellegint Isaïes, hi descobreix un altre camí d’alliberament: no són sols els exiliats a Babilònia, sinó que, hi afegeix, “tot home veurà la salvació de Déu”.
JiR
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada