.jpg)
Is 52, 7-10
A mitjans del segle VI aC, els deportats a Babilònia albiren una gran esperança: hi ha un nou rei, Cir, que deixarà en llibertat els exiliats, perquè puguin tornar a Judà. El profeta veu en aquest retorn, com un nou èxode: Déu camina al davant del seu poble i el retorna al seu país.
El profeta Isaïes, escenifica poèticament el goig dels israelites pel seu retorn a Jerusalem. “Veuen com el Senyor torna a Sió”, havia acompanyat el poble en la deportació a Babilònia, i ara retorna amb ells i els consola rescatant les ruïnes de Jerusalem. El Senyor ha estat sempre enmig del poble, i la salvació que ens aporta s’estendrà “d’un cap a l’altre de la terra”
.......................................................................................
Jn 1, 1-18
Joan ens proposa una meditació sobre la Paraula de Déu que s’encarna, que s’inscriu dins la historia. Al donar Déu la seva Paraula, ens fa sortir de les tenebres, aportant-nos la seva llum.
Logos és un mot grec que es pot traduir per Paraula o Verb, i els grecs el feien servir per reflexionar sobre el món: del Logos emanen l’ordre i la cohesió del món, és el principi diví que el fa viure. Els jueus l’utilitzaven per designar la Paraula de Déu, que té un paper molt important en tota la tradició bíblica.
Per començar el seu evangeli, Joan utilitza les mateixes paraules del inici del Gènesi: “Al començament ...”. Es vol significar que comença una nova etapa de la historia humana, és com una nova creació.
“El qui és la Paraula s’ha fet home”, però la traducció literal del grec sarx és “carn”, que vol dir condició humana, amb totes les seves febleses i limitacions, és a dir, s’ha fet un home com nosaltres. Com, sinó, podia “habitar entre nosaltres” (el grec = “plantar una tenda”, enmig de nosaltres), i passar desapercebut fins els 30 anys ... com podríem entendre la Paraula de Déu, si no era expressada amb paraules nostres ...
A mitjans del segle VI aC, els deportats a Babilònia albiren una gran esperança: hi ha un nou rei, Cir, que deixarà en llibertat els exiliats, perquè puguin tornar a Judà. El profeta veu en aquest retorn, com un nou èxode: Déu camina al davant del seu poble i el retorna al seu país.
El profeta Isaïes, escenifica poèticament el goig dels israelites pel seu retorn a Jerusalem. “Veuen com el Senyor torna a Sió”, havia acompanyat el poble en la deportació a Babilònia, i ara retorna amb ells i els consola rescatant les ruïnes de Jerusalem. El Senyor ha estat sempre enmig del poble, i la salvació que ens aporta s’estendrà “d’un cap a l’altre de la terra”
.......................................................................................
Jn 1, 1-18
Joan ens proposa una meditació sobre la Paraula de Déu que s’encarna, que s’inscriu dins la historia. Al donar Déu la seva Paraula, ens fa sortir de les tenebres, aportant-nos la seva llum.
Logos és un mot grec que es pot traduir per Paraula o Verb, i els grecs el feien servir per reflexionar sobre el món: del Logos emanen l’ordre i la cohesió del món, és el principi diví que el fa viure. Els jueus l’utilitzaven per designar la Paraula de Déu, que té un paper molt important en tota la tradició bíblica.
Per començar el seu evangeli, Joan utilitza les mateixes paraules del inici del Gènesi: “Al començament ...”. Es vol significar que comença una nova etapa de la historia humana, és com una nova creació.
“El qui és la Paraula s’ha fet home”, però la traducció literal del grec sarx és “carn”, que vol dir condició humana, amb totes les seves febleses i limitacions, és a dir, s’ha fet un home com nosaltres. Com, sinó, podia “habitar entre nosaltres” (el grec = “plantar una tenda”, enmig de nosaltres), i passar desapercebut fins els 30 anys ... com podríem entendre la Paraula de Déu, si no era expressada amb paraules nostres ...
JiR
1 comentari:
D'on treieu aquestes fotos tan precioses que poseu a la capçalera dels comentaris de les lectures?
Bon Nadal també a tots vosaltres!!
Publica un comentari a l'entrada