19/2/10

les lectures del 1r diumenge de Quaresma. 21 de febrer


"el diable proposa totes les falses expectatives que la societat jueva havia posat a l'entorn del Messies que esperaven,...i que Jesús refusa"

Dt 26, 4-10
És com una relectura, dins la fe, dels esdeveniments que van donar lloc al naixement del poble, que va conèixer la proba del desert i la temptació. És una mirada sobre la seva historia, per no oblidar de on venen. Quan presenten els primers fruits de la collita, recorden els seus orígens pobres (un arameu errant), la seva situació de necessitat (quan eren a Egipte) i, finalment, el do rebut (“un país que regalima llet i mel”).
En altres cultures, una ofrena era una acció que pretenia obtenir quelcom de la divinitat, però la novetat del Deuteronomi és reconèixer que tot el que tenim i el que som, és un do de Déu. Aportar una ofrena, les primícies, és un gest de reconeixement i de memòria. Hi ha una gran diferència amb la idolatria, i fa pensar en lo poc adequat de les “prometences” ... si aconseguim allò que volem.
.......................................................................................

Lc 4, 1-13
Després del bateig, l’Esperit empeny Jesús cap el desert, per fer un temps de pregària, per preparar-se.
Passar 40 dies al desert i ser temptat, és com dir que Jesús va ser temptat durant tota la seva vida. 40 és un número simbòlic, que vol dir un temps de preparació o d’espera, però també tota una vida.
El diàleg entre Jesús i el diable, es fa en base a textos de l’Escriptura: el diable l’utilitza per intentar fer caure Jesús, i Jesús la fa servir com a resposta, d’acord amb l’Esperit. L’Escriptura no és pas automàticament Paraula de Déu, no és suficient conèixer-la i citar-la; esdevé Paraula de Déu quan el lector la interpreta buscant la voluntat de Déu.
Jesús és temptat en allò que es creia més essencial: 1) riquesa, o capacitat per resoldre qualsevol necessitat, transformar les pedres en pa 2) poder, pactant amb qui calgui per aconseguir-lo 3) prestigi, la temptació de la imatge, del cop d’efecte.
En realitat, el diable proposa totes les falses expectatives que la societat jueva havia posat a l’entorn del Messies que esperaven ... i que Jesús refusa. Expectatives, o temptacions, que de manera personal, estan encara presents en el nostra món global.