"Tal com jo us he estimat, estimeu-vos també vosaltres"
Ac 1, 21-27
Estem en el retorn del primer viatge de Pau amb Bernabé, en que visiten les comunitats que havien fundat que, pel que sembla, sofrien ja algunes persecucions a causa de la seva fe. Llavors les exhorten a perseverar en la fe, dient “cal passar per moltes tribulacions per entrar al Regne de Déu”. Aquest “cal”, però, no vol pas mostrar una exigència de Déu, sinó que, malauradament, són degudes a la duresa del cor dels homes.
S’ha de vetllar per la bona organització de les comunitats, i nomenen responsables, o preveres, i s’insisteix en la necessitat de complementar-ho amb la pregària i el dejuni ... “i els encomanaren al Senyor”.
La missió que Déu confia, és una obra comuna: obra de Déu confiada als homes, i obra dels homes acompanyada i inspirada per Déu; “reuniren la comunitat per explicar-los tot el que Déu havia fet per mitjà d’ells”.
....................................................................................
Jn 13, 31-35
El text comença amb una mena de variacions sobre el mot “glòria”, que no s’ha de confondre amb “èxit”. Glòria, en llenguatge bíblic, és la manifestació de Déu, donar a conèixer el seu veritable valor i dignitat.
Ha arribat l’hora en que Jesús acompleixi la seva vocació de ser el reflex del Pare, es vol mostrar la reciprocitat de les relacions entre el Pare i el Fill que, malgrat ser perseguit, traït i abandonat, manté el seu amor i perdó, revelant així fins on arriba l’amor del Pare ... i es manifesta la seva glòria.
Jesús lliga aquest misteri d’amor de Déu amb un nou manament: “estimeu-vos els uns als altres tal com jo us he estimat”. Però la novetat no és pas “estimar”, que ja ho trobem, com a manament, a Lv 19, 18 (“estima als altres com a tu mateix”), sinó en el com estimar: estimar com Jesús estima, un amor sense límits, que pot arribar fins a donar la vida. Aquest amor, però, no és per replegar-se dins la comunitat, sinó al contrari, l’amor és missioner: “ coneixeran que sou deixebles meus per l’amor que us teniu entre vosaltres”. El més important no és la qualitat del nostre discurs, de la nostra teologia o del nostre coneixement, ni tampoc la bellesa de les nostres cerimònies litúrgiques ... sinó la qualitat de l’amor dels uns als altres.
Estem en el retorn del primer viatge de Pau amb Bernabé, en que visiten les comunitats que havien fundat que, pel que sembla, sofrien ja algunes persecucions a causa de la seva fe. Llavors les exhorten a perseverar en la fe, dient “cal passar per moltes tribulacions per entrar al Regne de Déu”. Aquest “cal”, però, no vol pas mostrar una exigència de Déu, sinó que, malauradament, són degudes a la duresa del cor dels homes.
S’ha de vetllar per la bona organització de les comunitats, i nomenen responsables, o preveres, i s’insisteix en la necessitat de complementar-ho amb la pregària i el dejuni ... “i els encomanaren al Senyor”.
La missió que Déu confia, és una obra comuna: obra de Déu confiada als homes, i obra dels homes acompanyada i inspirada per Déu; “reuniren la comunitat per explicar-los tot el que Déu havia fet per mitjà d’ells”.
....................................................................................
Jn 13, 31-35
El text comença amb una mena de variacions sobre el mot “glòria”, que no s’ha de confondre amb “èxit”. Glòria, en llenguatge bíblic, és la manifestació de Déu, donar a conèixer el seu veritable valor i dignitat.
Ha arribat l’hora en que Jesús acompleixi la seva vocació de ser el reflex del Pare, es vol mostrar la reciprocitat de les relacions entre el Pare i el Fill que, malgrat ser perseguit, traït i abandonat, manté el seu amor i perdó, revelant així fins on arriba l’amor del Pare ... i es manifesta la seva glòria.
Jesús lliga aquest misteri d’amor de Déu amb un nou manament: “estimeu-vos els uns als altres tal com jo us he estimat”. Però la novetat no és pas “estimar”, que ja ho trobem, com a manament, a Lv 19, 18 (“estima als altres com a tu mateix”), sinó en el com estimar: estimar com Jesús estima, un amor sense límits, que pot arribar fins a donar la vida. Aquest amor, però, no és per replegar-se dins la comunitat, sinó al contrari, l’amor és missioner: “ coneixeran que sou deixebles meus per l’amor que us teniu entre vosaltres”. El més important no és la qualitat del nostre discurs, de la nostra teologia o del nostre coneixement, ni tampoc la bellesa de les nostres cerimònies litúrgiques ... sinó la qualitat de l’amor dels uns als altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada