Dt 30, 10-14
El Deuteronomi és el llibre que, sembla, va trobar Josies durant unes obres al Temple, i amb el que es va actualitzar la Llei, impulsant algunes reformes i el seu acompliment. Estaven sota l’amenaça dels assiris, amb Nabucodonosor, que va acabar portant el poble a l’exili.
Se’ns proposa una meditació sobre el sentit de la Llei, i parteix de la convicció de que la Llei és la veu del Senyor. Observar la Llei és experimentar la presència de Déu, que esdevé a l’interior de l’home, fins arribar al mateix cor, però per un camí respectuós amb la llibertat de cadascú. Seria una bella introducció als evangelis, que també ens recorden que la Llei de Déu no pot reduir-se a unes normes a complir, és una llei d’amor.
..............................................................
Lc 10, 25-37
El mestre de la Llei, disposat a reconèixer les competències de Jesús, li pregunta què ha de fer, i Jesús el remet a l’Escriptura, l’obliga així a adoptar una posició. La resposta és correcta, tot sembla ja dit (Dt 6,5 i Lv 19,18), però tot queda per fer.
Llavors, l’escriba pregunta qui és el proïsme, doncs per ells, els altres als qui cal respectar sols eren els israelites. Jesús defuig discutir i planteja una paràbola. A l’home víctima d’una agressió, al mal físic se li ajunta una exclusió d’ordre religiós: al ser tocat per uns bandolers impurs, esdevé també impur, i no es podia tocar; això explica l’actitud del sacerdot i el levita. La mentalitat jueva, marcada pels legalismes, els havia portat a tenir una consciència freda, sense escalfor humana.
Els jueus menystenien els samaritans, que consideraven uns heretges, d’aquí la resposta del mestre de la Llei, a la pregunta de Jesús “qui d’aquets va veure a l’altre com a proïsme?” ... “aquell qui es va compadir d’ell”, evitant de nomenar el samarità.
El qui es troba amb Déu, no és l’home religiós preocupat pel culte i les normes de puresa, sinó el qui practica la misericòrdia, encara que sigui un heretge samarità.
JiR
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada