les lectures del 16è diumenge durant l'any. 18 de juliol

Gn 18, 1-10

Pels cananeus, les alzines eren arbres sagrats, un bon lloc, doncs, per ubicar-hi aquest relat, que és un anunci a Abraham de la realització de la primera de les promeses que li va fer Déu: la d’una descendència, malgrat que són vells, tant ell com la seva dona Sara.

El diàleg amb els personatges, s’instaura primer en singular (“Senyor, si m’has concedit el teu favor ...”), i després en plural (“... que porti aigua per rentar-vos els peus i reposeu ...”), el que fa pensar en el caràcter misteriós de la visita.

Alguns han volgut veure en aquesta trobada, una prefiguració de la Trinitat i, així, dins la tradició ortodoxa, trobem icones en que es representa la escena en aquest sentit, com la de Roublev, que posa una mateixa cara als tres visitants, però amb vestits diferents.

Hi ha tres punts a distingir: 1) la fe d’Abraham al reconèixer el Senyor; 2) la hospitalitat amb que el rep, i 3) la familiaritat de Déu amb Abraham i la seva família. Un bon exemple de relació i acollida de Déu pel ésser humà.

..............................................................

Lc 10, 38-42

Dins el servei de la hospitalitat, hi ha diversos elements essencials: cal rebre l’hoste, conversar amb ell, preparar-li un àpat i oferir-li diversos serveis, semblant al que va fer Abraham.

D’entrada, Marta i Maria adopten unes reaccions oposades: una es dedica a les tasques materials, a fi de rebre bé el Senyor, i l’altre es posa als seus peus per escoltar-lo. Marta, atrafegada per servir Jesús, s’oblida de la persona de Jesús, és incapaç d’escoltar la seva paraula. Maria, asseguda com un deixeble enfront del mestre, escolta Jesús. Escoltar la Paraula, estava reservat, culturalment, als homes, i aquest gest de Maria l’acredita com a deixeble.

Marta diu a Jesús que no l’ajuden, i la resposta de Jesús convida a la reflexió; busca conduir Marta a l’essencial. El Regne de Déu, no pot deixar-se distreure per la realitat terrena; el seu error és no entendre que l’arribada de Jesús és una gran ocasió que no s’ha de perdre: és necessari sacrificar lo urgent per lo important, missatge que Lluc ja ens ofereix en textos anteriors ... “abans enterrar el pare” ... o “acomiadar-se”.