7/8/10

les lectures del 19è diumenge de durant l’any. 8 d’agost.


Sv 18, 6-9
El llibre de la Saviesa és com una contemplació de l’obra de Déu, a través de la creació i la història, escrit uns 50 anys aC. Aquí evoca la nit en que Déu deslliurà el seu poble de la esclavitud d’Egipte, complint les promeses fetes als Patriarques.
Cada any, amb el sopar pasqual, el poble d’Israel reviu aquests fets, és com si Déu actués de nou, i el poble participés d’aquest alliberament. No és celebrar, sinó fer memòria, fer-ne un “memorial”; el poble recorda les intervencions de Déu i les actualitza, les torna a viure, de manera que el pare de família s’atribueix a ell mateix l’acció de Déu, que “va actuar al meu favor en la meva sortida d’Egipte”. És la dinàmica amb que tindríem de situar les nostres celebracions de l’Eucaristia.
En aquesta celebració pasqual, hi podem veure una acció de gràcies, per l’obra alliberadora de Déu, i un compromís de fidelitat a la Llei. Però cal remarcar , també, que es posa en relleu un paral•lelisme entre la pràctica del culte (oferien víctimes), i la solidaritat fraternal (compartien els mateixos béns i els mateixos perills).
.............................................................
Lc 12, 32-48
Comença el text amb unes paraules d’esperança i coratge: “No tingueu por, petit ramat, el vostre Pare es complau en donar-vos el Regne”, i una recomanació de desprendiment de les coses materials, en favor de la comunitat. “Ramat” és una imatge que expressa la vigilància i l’amor de Déu; el pastor es cuida del seu ramat.
Els deixebles pensaven que el Regne arribaria d’un moment a l’altre, i això explica aquesta certa radicalitat de les paràboles que segueixen, en que es predica la vigilància i que, durant aquest període, cal administrar la vida amb sensatesa, fidelitat i respecta als demés , per tal de poder donar-ne un bon recompte, quan arribi el Senyor, en una hora que és imprevisible.
La intervenció de Pere, porta a una conclusió: no us escapoliu de la vostra responsabilitat; el servent fidel, coneix el què ha de fer. La paràbola de l’administrador despert o insensat, en fa una aplicació per aquells que tenen responsabilitats entre els germans. I una altre conclusió: a qui se li ha donat molt, també se li demanarà molt.
L’Església, on estem tots nosaltres, viu també en l’espera de la vinguda de Jesús. Cal estar preparats per acollir-lo, mantenint-nos vigilants.