les lectures del diumenge 21 durant l'any. 22 d'agost.

Is 66, 18-21
Una part dels deportats a Babilònia havien tornat, però la situació a Jerusalem no era pas bona. L’entusiasme pel retorn, s’havia tornat en desil·lusió. Isaïes, però, anuncia un avenir radiant, i exalta el paper que adquirirà Jerusalem, símbol de salvació i reagrupament, però no pas sols del poble d’Israel, sinó de totes les nacions.
Llavors, el poble rep una missió: anunciar a tots els pobles la glòria de Déu. Quan es diu “veuran la meva glòria”, vol dir que el reconeixeran com a únic Déu, com el Déu de tots, apreciaran la seva presència, el seu “pes” (segons el text hebreu). El Senyor trenca les antigues barreres, que mantenien les nacions paganes a distància de Jerusalem i, per tant, del Senyor. Totes les nacions (=tots els pobles, la humanitat) s’aniran integrant al poble de Déu.
.............................................................
Lc 13, 22-30
És un relat a l’entorn de la pregunta “¿són pocs els qui se salven?, pregunta que es feien molts, pensant en algunes imatges de l’Antic Testament. Però Jesús no respon la pregunta, lo important no és saber quants, sinó el què hem de fer per salvar-nos.
Insisteix en l’esforç present, doncs després serà massa tard, i la porta estarà tancada. La porta és estreta, encara que Déu la manté oberta, però passar-hi representa un esforç, i cal lliurar-se de tot el que ens ho impedeix, cal renunciar a tot el que ens engavanya, per poder entrar en llibertat al Regne de Déu.
Per salvar-se, no és suficient pertànyer a un determinat poble, o raça, o institució (encara que sigui l’Església), no hi ha privilegis, ni tampoc exclusions, tot depèn de la disposició de cadascú, d’altre manera “no sé qui sou”. Jesús posa en guàrdia al poble d’Israel, per les seves pretensions de poble privilegiat.
El Regne de Déu no és un dret, sinó un do que està obert a tothom, vingui de on vingui. Les misses i les oracions són importants, però no suficients, la religió ha d’impregnar tota la vida. Això porta a un capgirament de valors humans i religiosos, doncs pot ser que “els darrers siguin els primers ...”
JiR