les lectures del primer diumenge d'Advent. 28 de novembre

Is 2, 1-5

Enmig de la turbulència política, social i religiosa que li toca viure, Isaïes vol despertar en el poble l’esperança d’un temps millor, i ho presenta amb dues imatges. Cada any, per la festa de les Tendes, Jerusalem queda plena de gent, que ve de tot arreu i, en base aquest aplegament, en prefigura un altre, i anuncia que vindrà un dia que aquest peregrinatge a l’entorn de la muntanya del Senyor, reunirà tots els pobles i nacions, sense excloure ningú.

Però, perquè esdevingui això, segona imatge, cal superar la violència, convertint les armes en instruments de treball: amb les espases forjaran relles per llaurar, i de les llances en faran falçs per segar.

Esperant aquest dia, el profeta convida a seguir l’ensenyament del Senyor i caminar a la seva llum.

...........................................................

Mt 24, 37-44

Jesús, per tres vegades, s’anomena “Fill d’home”; cal buscar-ne els orígens en un text de Daniel, que tothom coneixia (Dn 7, 13-14): “... vaig veure venir amb els núvols del cel, algú semblant a un fill d’home ...”, però aquest home venia “amb els núvols del cel”, que, en llenguatge bíblic vol dir-nos que pertanyia al món de Déu. Quan Jesús parla d’ell com a Fill d’home, anuncia el seu paper de Salvador, de portador del destí de la humanitat.

Per il·lustrar el caràcter sorprenent de la seva vinguda, Jesús els recorda el diluvi, i evoca la despreocupació de la gent, el caràcter imprevist de l’esdeveniment, i convida a la vigilància en vistes aquest dia.

Després, Jesús proposa dues situacions quotidianes, per poder mostrar que una aparent igualtat en criteri humà, no és pas sempre el criteri de salvació, que va al fons de les persones. Finalment, el “vetlleu” queda il·lustrat amb una altre paràbola: el Senyor vindrà com un lladre a la nit. Cal estar a punt, doncs no sabem ni el dia ni l’hora i, aquesta “segona vinguda” és el pas definitiu a la vida eterna; la vida, la història, és com un caminar il·luminat per l’esperança de la trobada definitiva amb Déu.

JiR