Sir 24, 1-2, 8-12
D’una manera poètica es canta l’elecció d’Israel, d’entre tots els pobles, com a seu de la Saviesa.
Podríem definir la saviesa com un atribut que permet prendre decisions justes. Però la Saviesa, en la Escriptura, es presenta com una persona, igual que la Paraula en l’evangeli de Joan. Serien ambdues una manifestació directe de Déu.
La Saviesa s’adreça primer al poble de Déu, probablement reunit al Temple (“en l’assemblea de l’Altíssim”). Baixa del cel, s’estableix enmig dels homes i amplia la seva presència: la muntanya de Sió, la ciutat de Jerusalem i tot Israel com heretat.
...........................................................
Jn 1, 1-18
S’expressa el misteri de l’encarnació, que ve de Déu i condueix cap a Ell. Sembla una relectura de Gn 1, “al principi”: el que fa Déu el primer dia de la creació, va ser separar la llum de les tenebres, i aquí es presenta Jesús, la Paraula, com la llum que brilla enmig de la foscor.
La Paraula no ha tingut pas un començament, docs al començament de tot ja hi era, i tot el que existeix ha rebut la existència per la Paraula. La Paraula apareix com si fos realment un personatge, “s’ha fet home”, però la traducció literal del mot grec sarx, és “carn”, que vol dir condició humana, amb totes les seves febleses i limitacions, és a dir, s’ha fet un home com nosaltres i habita enmig nostre, acomplint així les promeses de l’Emmanuel, Déu amb nosaltres. Va “plantar la tenda” (=va viure) entre els homes per iniciar un nou camí; sols la Paraula ens pot parlar de Déu i ens el dóna a conèixer ... però no tothom l’ha reconeguda. Comença la intervenció decisiva de Déu dins la nostra història humana.
JiR
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada