"No us neguitejeu pensant en demà"
Is 49, 14-15
El text s’emmarca en l’època de l’exili a Babilònia, on el poble, a causa de la forta influència política, social i també religiosa de Babilònia, es sent abandonat, perd la seva confiança en Jahvé, i es pregunta si té encara un esdevenidor com a poble de Déu.
El profeta, amb una gran tendresa, diu que Déu no oblida pas el seu poble exiliat, i identifica el Senyor a una mare que, passi el que passi, mai abandonaria el seu fill. És un dels pocs textos en que la Bíblia compara Déu amb una mare. Déu actua com un pare i com una mare, manifesta el seu amor d’una manera que inclou totes les possibles apreciacions humanes.
...........................................................
Mt 6, 24-34
Jesús ensenya què és l’amor total que Déu reclama de nosaltres, no podrem servir-lo si tenim el nostre cor lligat a les riqueses temporals; desitgem la riquesa perquè hi veiem un mitjà per esdevenir lliures ... però es pot produir el contrari, que esdevinguem esclaus del diner, i això pot portar també a la violència ... “no es pot servir alhora Déu i el diner”.
Si creiem que Déu és Pare, ens hem de posar a les seves mans ... i per il·lustrar-ho, ens dóna l’exemple dels ocells del cel i els lliris del camp. Confiar en Déu, però, no ha de donar la impressió que, automàticament, ho obtindrem tot sense cap esforç; tenir confiança en Déu és no enfonsar-nos davant les dificultats, convençuts que Déu està al nostre costat.
Ens hem d’alliberar de l’ansietat i les preocupacions que omplen els nostres cors, a fi de ser lliures per buscar, sobretot, el Regne de Déu.
JiR
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada