En els darrers dies hem conegut l’assassinat del ministre catòlic del Pakistan Shahbaz Bhatti. Responsable del Ministeri per a les Minories, el seu assassinat va tenir com a única motivació la seva religió i la seva oposició a la llei contra la blasfèmia que va condemnà a mort a Asia Bibi. Assassinat per ser cristià i defensar els drets de les minories religioses; assassinat per lluitar pel respecte, la igualtat i la dignitat de totes les persones.
També en aquests dies s’ha difós la notícia de l’assassinat del pare Marek Rybinski, salesià de 34 anys que des de 2007 treballava en una escola de Tunísia i a qui va matar un empleat de la mateixa escola que havia agafat uns diners, teòricament en préstec, i que va respondre amb un ferotge atac contra el pare Marek que era l’ecònom.
Per altra banda ens trobem cada dia, des d’en fa uns quants, amb notícies sobre les revoltes que s’han escampat pels països del nord d’Àfrica per reclamar llibertat i que, així com en alguns, han trobat una resposta més o menys raonable per part del governants, en d’altres com és el cas de Líbia han respost amb una violència extrema que ja s’ha cobrat un gran nombre de víctimes.
Horror, tristesa, indignació, preocupació, por, dubte... tot es barreja...escriu el bisbe de Tunísia Monsenyor Maroun Lahham en una carta adreçada als catòlics d’aquest país.
Ahir, va concelebrar la missa de vuit del vespre a Santa Maria un pare blanc1 que fa quaranta set anys que viu i treballa a Burundi. A l’hora de l’homilia ens va parlar des de la seva experiència de vida d’una terra que, a nosaltres ens pot semblar estranya, però que per a ell ha esdevingut terra de fraternitat i de presència de Déu.
El contrast entre aquestes notícies sobre morts i violència i el missatge de vida que ens va fer arribar el pare blanc m’ha fet pensar que, enfront d’un món que s’encaparra en viure sense Déu, cal refermar-nos en la paraula esperançadora que ens fa arribar Crist.
Ara que comença la Quaresma podem plantejar-nos de retrobar aquesta esperança, d’intentar defugir, des de la nostra vida quotidiana, les temptacions (violència, injustícia, odi,...) que s’ens presenten cada dia. Tant de bò fossim capaços en aquest temps de quaresma de construïr, en el nostre entorn, un espai que ens permeti viure amb plenitud la Pasqua que, de nou, arribarà i en la que cal que arrelem la nostra vida.
De cap altra manera els homes podrem construir un món en el que no hi dominin la violència, la injustícia, la manca de llibertat o la mort, i només transformat-nos nosaltres podrem començar a fer present Déu en un mnón cada vegada més sense Déu.
Quim Sabater
1 Els “pares blancs” és el nom popular com es coneix la Societat dels Missioners d’Àfrica, orde religiós fundat l’any 1868 pel cardenal Charles Lavigerie que va lluitar contra la tracta d’esclaus i que va voler que la manera de viure d’aquesta orde s’arrlès a la cultura dels països africans que és on treballen fonamentalment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada