Per intentar esbrinar el significat de la resurrecció hem de comprendre la situació prèvia:
Jesús va ser crucificat per què, en els tres anys de vida pública, amb fets i paraules va proclamar que, en el projecte de Déu, el bé de l’home està per sobre de la llei i de totes les normes cultuals i preceptes, això va incomodar a les autoritats civils-religioses que van decidir ajusticiar-lo com a un malfactor amb la pena de la crucifixió. Els seus seguidors, que no van entendre res del que deia i feia, van fugir plens de por i el van abandonar; només unes dones s’ho miraven de lluny. Un conegut seu, Josep d’Arimatea el va enterrar.
Tres punts hem de considerar per fer una aproximació a la resurrecció de Jesús:
1.- Què va passar ? L’únic fet històric és que poc temps després aquests seguidors van proclamar que Déu l’havia ressuscitat (Ac 2,22-25) i en van donar testimoni amb les seves vides. Del que hem comentat abans i del que està escrit en els evangelis cal pensar que aquests seguidors no creien ni esperaven la resurrecció, és un fet que se’ls va mostrar amb les aparicions.
2.- Aspecte hermenèutic: Què volen dir els relats del NT sobre la resurrecció. El testimoni de la primera comunitat, la que va conèixer a Jesús, el recull Pau a 1Co 15,3-15ss; Fl 2,6-11, uns 30 anys abans dels testimonis dels evangelis. Hi ha dos punts importants: el primer que el text grec (malgrat la traducció) diu que Crist ha estat ressuscitat per Déu, no que ha ressuscitat, la resurrecció és doncs una acció de Déu. El segon és el fet de que el testimoni de la resurrecció no està a la tomba sinó en el fet que Crist se’ls va fer present, les aparicions no són una apreciació dels deixebles sinó una acció de Jesús.
3.- Aspecte teològic: Què significa la resurrecció. Al començament de la predicació dels deixebles el tema de resurrecció era conflictiu (Ac 4,1-7; 5,29-33; 7,57-58). En aquells temps la resurrecció es considerava el fet amb el que Déu donava la raó a la víctima, Déu és alliberador i salvador que no tolera que la última paraula del just sigui la seva mort, per això amb la seva resurrecció Déu li donava la raó. Era doncs intolerable que Déu donés la raó a un crucificat.
El que celebrem la nit del Dissabte Sant és el fet que Déu ha donat la raó a Jesús, ha expressat de forma clara la seva voluntat: El bé de l’home que està per sobre de la llei, els preceptes i el culte. Una vida plenament humana amb justícia, veritat i llibertat. Això és el que celebrem la nit de Pasqua i aquest és el nostre compromís com a cristians.
Llorenç Casanova i Domènech
Podeu consultar:
Lois Julio, La experiencia del Resucitado, en los primeros testigos y en nosotros hoy.
Lorenzen Thorwald, Resurrección y discipulado.
Alegre Santamaria Xavier, Un silenci eloqüent: o la paradoxa del final de Marc
Pagola José Antonio, Jesús. Aproximación histórica. Cap. 14
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada