1Sa 16, 1, 6-7, 10-13 Saül va ser el primer rei d’Israel, però no pas un bon rei; no sols no va saber controlar els filisteus, sinó que va empitjorar els conflictes interns. Llavors, Déu encarrega al profeta Samuel d’escollir un altre rei d’entre les fills de Jesé. La tria de David no és perquè era un guerrer, ni el més fort, era pastor: “Déu no mira pas l’aparença, sinó el cor”. David, el rei pastor, és una metàfora del què és Déu per el poble: el qui el guia i en té cura.
El rei rep la unció amb oli, i l’ungit era igual a messies: aquesta unció li aportava l’esperit de Déu. David va esdevenir model per tots els posteriors reis d’Israel, que eren jutjats segons la semblança amb ell, i els cristians hi han vist un anunci del Messies, l’ungit de Déu, el vertader pastor del seu poble, sobre qui reposa, en plenitud, l’Esperit del Senyor. ...........................................................
Jn 9, 1-41
Un cec de naixement a qui Jesús cura, el va descobrint lentament. Primer parla “d’un home que es diu Jesús”, després l’anomena “profeta”, “un home que ve de Déu”, i finalment “Senyor”. Jesús li obre els ulls a la llum, però al assabentar-se que l’havien expulsat de la sinagoga, se’l fa trobadís i li obre el cor a una altra llum, la veritable.
Els fariseus, semblen admetre la curació del cec: “com és que hi veus”. Però , la seva opinió es divideix en relació a l’origen de la curació: si qui el va curar no guarda el dissabte, no pot venir de Déu, però ... com és possible que un pecador faci miracles? I decideixen no creure que aquest home hagués estat cec.
També s’il·lumina la visió dels deixebles, que pregunten: “¿qui en té la culpa de que naixés cec? ... ¿qui va pecar? Pensen que Déu castiga als dolents i recompensa als bons, ja aquí a la terra; el culpable porta en el món les conseqüències de les seves faltes. Però Jesús els diu: “no va pecar ni ell ni els seus pares” ... la curació del cec no serà signe de perdó d’un pecat, sinó una manifestació de la bondat de Déu.
El text oposa dos itineraris de pensament ben diferents: els fariseus, que es tanquen en les seves certeses i no poden obrir bé els ulls, es tornen cecs; i el cec de naixement, que emprèn el camí de la fe, que acull la gràcia que se li ofereix, i pot rebre de Jesús la veritable llum. Se’ns vol fer descobrir que hi ha dos tipus de ceguesa: una natural, com la del cec, i una altra de més greu, que és la ceguesa del cor.
JiR
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada