1/7/11

les lectures del 14è diumenge durant l'any. 3 de juliol

És Ell qui ens donarà la força per tirar endavant.

Za 9, 9-10

Es tracta d’un oracle de consolació, per estimular l’esperança messiànica d’Israel que, després de l’exili, es troba novament sota el domini d’una potència estrangera , la d’Alexandre el Gran. És un moment en que cal recolzar-se en l’esperança d’una intervenció de Déu.

El profeta anuncia que un dia tindran un rei, que vindrà muntant un ase, i el seu domini s’estendrà “d’un mar a l’altre”, englobarà tots els pobles. Sembla anunciar la reunificació del regne de David: “bandejarà d’Efraïm ...” (regne del Nord), “allunyarà de Jerusalem ...” (regne del Sud), i “vindrà muntant humilment un ase ...” semblant a com Salomó va fer sobre la mula del seu pare David (1Re 1, 33-34).

Es mostra un tipus de rei, certament victoriós, però modest, que no es recolza en el prestigi de les armes, ni en el luxe, un rei seguint l’espera tradicional del poble jueu, amb la novetat que es combina el Messies Rei amb la humilitat del Servent descrit per Isaïes. Una sola cosa compta: instaurar la pau i la justícia a tots els pobles.

La comunitat cristiana ha aplicat a Jesús aquest oracle de Zacaries, com anunci de l’entrada de Jesús a Jerusalem.

...................................................................

Mt 11, 25-30

Comença el text, amb una lloança a Déu Pare que, si bé es revela a qui vol, Jesús ha fet experiència que té les seves preferències pels petits. Són els senzills els qui s’obren al seu missatge de salvació, i no els “savis i entesos”, com els escribes i doctors de la Llei que, imbuïts pel seu saber, es creuen capaços d’explicar les Escriptures, però no coneixen res del misteri de Déu que proclama Jesús.

Jesús revela als deixebles, les relacions entre el Pare i Ell i, després, els convida a seguir-lo: “veniu a mi ...”. És una crida a la llibertat, Jesús els ofereix el seu jou, per alliberar-los del jou massa pesat de la Llei, tal i com la presenten els escribes, i així podran trobar el repòs. En sentit figurat, el “jou” és el que fa ajuntar-se a un altre, per caminar al mateix pas, enganxats a la mateixa tasca.

La paraula “repòs” és com l’Antic Testament presentava la Terra Promesa: el “lloc de repòs” promès per Déu al seu poble. En el salm 95, 11, Déu expressa el seu disgust pel comportament del poble i diu: “no entraran mai al meu repòs”. En certa manera, oferir Jesús el “repòs”, seria identificar-se amb Déu.

Enganxar-se al jou de Jesús, és trobar el repòs en la llei de l’amor, i és Ell qui ens donarà la força per tirar endavant.

JiR