8/7/11

les lectures del diumenge 15 durant l'any. 10 de juliol

Is 55, 10-11

Per comprendre bé aquest text, caldria llegir també el verset 12: “sortireu de Babilònia cridant de goig, i us conduiran en pau a casa vostra ...”. És, doncs, un anunci del retorn dels exiliats. Per creure en una alliberació tan esperada (portaven 50 anys a l’exili) calia confiar en la Paraula de Déu.

Per comprendre l’eficàcia de la Paraula de Déu, Isaïes agafa la imatge de la pluja, molt apropiada per un poble assecat pel sol (tant Israel com Babilònia) i ansiós de rebre cada any les primeres pluges. La Paraula de Déu és com la pluja que amara la terra i la fa germinar.

Una de les constants que es troben en l’acció de Déu entre els homes, és que mai queda estèril. Però cal tenir paciència, igual que cal un temps entre el moment de sembrar la llavor i tenir el pa a punt per ser menjat.

...................................................................

Mt 13, 1-23

Cal situar l’ensenyament de Jesús dins el seu context: es troben després de les polèmiques amb els fariseus i els seus seguidors, que es tanquen dins les pròpies certeses i, com deia Isaïes (Is 6, 9-10), esdevenen impermeables a la paraula de Déu, es neguen a entendre, no es volen convertir.

Jesús s’asseu, com un mestre, i explica una paràbola, en que vol posar en evidència el fet de que la Paraula de Déu és rebuda de maneres molt diferents, la disposició del terreny on cau la llavor condiciona el resultat.

Es mostra la importància de la disposició del cor per comprendre el missatge. Com tantes vegades proposa l’Antic Testament, apareixen aquí les dues vies: o bé escoltes i obres les orelles per deixar-te instruir per la Paraula de Déu, o refuses escoltar, a risc d’esdevenir cada cop més dur d’orella i deixar-ho perdre tot. Els fariseus i la seva gent no estaven encara disposats a escoltar.

La paràbola del sembrador, i l’explicació que en dóna Jesús, apareix com la descripció dels obstacles que trobarà la predicació de l’evangeli. Sembrar la llavor del Regne comporta que una part, per diversos motius, no arriba a arrelar, però això no ha de desanimar, doncs la part que arrela i creix, donarà molt de fruit.

Cal que el missatge sigui rebut amb una bona disponibilitat del cor, que el terreny sigui propici, perquè cal també que prengui arrels fermes. Els actes de cadascú han de ser conformes amb el què s’ha escoltat.

JiR