les lectures del diumenge 25 durant l'any. 18 de setembre

Is 55, 6-9

Isaïes s’adreça a la gent desanimada durant l’exili a Babilònia, temptada a creure que Déu els ha abandonat, i els diu que retornin vers Déu i descobriran que s’apiada d’ells i és ric en perdó.

Crida l’atenció el primer verset: “Cerqueu el Senyor ara que es deixa trobar ... ara que és a prop” ... és que Déu, a vegades, no es deixa trobar, ni està a prop? Hi ha una altre traducció més entenedora: “Cerqueu el Senyor ja que es deixa trobar, invoqueu-lo doncs esta a prop” ... som nosaltres els qui ens allunyem de Déu, ell sempre està a punt.

Una lliçó del text podria ser que no és pas perquè Déu sembli silenciós, que és absent o llunyà. Encara que el poble sigui infidel a l’Aliança, Déu sempre és fidel; els camins del Senyor són molt diferents dels nostres.

Mt 20, 1-16

Jesús, al proposar aquesta paràbola, ja concreta que parla del Regne del cel, que és “com”, es podria comparar, a com actua el propietari d’una vinya, que es preocupa pels que no tenen feina. No es parla d’una “empresa”, en el Regne del cel no es procedeix amb una lògica contable, no es calculen els mèrits, les hores de treball, sols es demana la conversió, la disposició a entrar a la vinya.

L’actitud del propietari de la vinya no es correspon amb els nostres criteris de justícia, és un xic desconcertant; però les paràboles que explica Jesús, són per posar interrogants i motius de reflexió. La paràbola vol reflectir la manera d’actuar de Déu, que es contraposa a la mentalitat jueva d’aquell temps: enfront de la teologia del mèrit dels fariseus, Jesús hi proposa la teologia de la gràcia.

En temps de Mateu (que és l’únic que relata aquesta paràbola), l’arribada de pagans dins les comunitats cristianes d’Antioquia, feia inquietar els cristians procedents del judaisme, que es consideraven els autèntics hereus de les promeses de Déu, al haver sigut fidels a la Llei de Moisés i els primers a ser cridats; els costava acceptar que els cristians vinguts del paganisme fossin tractats igual que ells, malgrat haver-se convertit més tard. En la vinya del Regne del cel, es “lloga” a tots els qui escolten la crida del Senyor, fins i tot als que responen tard i, tant uns com els altres, valen igual als ulls de Déu.

El missatge de la paràbola és que Déu ens salva, no pels nostres mèrits, sinó perquè és generós. No “comprem” la salvació amb els nostres mèrits. És Déu qui fa el primer pas vers l’home (va sortir cinc vegades a buscar treballadors) i s’esforça perquè tothom trobi el camí de la fe, encara que sigui a l’últim minut ... com va passar amb el ”bon lladre”.

JiR