les lectures del diumenge 27 de durant l'any. 2 d'octubre

Is 5, 1-7

La intenció d’Isaïes era fer comprendre al decadent regne jueu, els perills evidents d’una política exercida amb autoritarisme i repressió, i utilitza una antiga cançó romàntica. Proposa una mena de paràbola, per explicar el seu paper com intermediari entre el Senyor i el seu poble. És l’amic del propietari (que és el Senyor) de la vinya (que és el poble d’Israel) qui parla, i canta l’amor que aquest té per la seva vinya, però queda decebut pel que produeix, no hi troba ni justícia ni bondat, “dóna raïms agres”.

El vinyater treu la tanca i ensorra la paret, perquè tothom trepitgi la vinya. Estem encara en una època en que es creia en un Déu que castiga, però el mateix Isaïes, més endavant (Is 27, 2-4a) reprèn la cançó de la vinya i diu: “ ... Sóc jo qui la guarda ... ja no estic indignat contra ella”; ara és el Déu que estima i perdona.

..............................................................................

Mt 21, 33-43

En la paràbola, Jesús es basa en el cant de la vinya d’Isaïes, però aquí el propietari no es cuida directament de la vinya, sinó que la confia a uns vinyaters i, quan s’acosta la verema, els hi envia uns servents per rebre’n els fruits, però són mal acollits, els maltracten i els maten; després hi envia el fill, que també el maten.

Jesús s’ adreça als sacerdots i fariseus, que actuen com si fossin els propietaris de la vinya, i es guarden per ells tota la collita. Han capgirat la fe jueva, malgrat que, al llarg de la història, Déu no ha parat d’enviar signes, els profetes, perquè se’n adonessin.

A la pregunta de Jesús de ¿què farà l’amo amb els vinyaters? Contesten que els farà matar i donarà la vinya a uns altres. De la resposta, Jesús sols recupera la segona part, no s’interessa pel càstig o venjança, el regne de Déu sempre està obert, i cal no oblidar que una paràbola no és mai un veredicte, sinó una crida a la conversió. El que es posa en qüestió són les autoritats religioses, el ministeri dels quals és aconseguir el bé del poble, però l’utilitzen en benefici propi.

Déu necessita persones per aconseguir que l’evangeli prengui arrels i doni fruit, ens fa responsables de la missió. Però els càlculs dels obrers, l’atracció pel guany i la propietat, a vegades, eclipsen i anorreen la missió encomanada.

Recolzar-se en Jesús, la pedra angular, i rebre la missió de treballar a la vinya, ha de ser l’aspiració i desig de tot cristià.