Ez 34, 11-12, 15-17
El profeta s’esforça per tornar l’esperança als deportats a Babilònia i, per explicar la sol·licitud de Déu pel seu poble, utilitza la imatge d’un pastor, el Bon Pastor que vetlla per les seves ovelles. El poble, sotmès a la deportació, lluny de la seva terra, es creia abandonat del Senyor.
Una bona notícia és que Déu resta fidel a l’Aliança, i “Jo mateix” (ho repeteix tres vegades), Déu mateix, aplegarà totes les ovelles en una bona pastura, fins i tot les que “s’havien dispersat el dia de núvols i boira” i, com un bon pastor, les pasturarà “totes amb justícia”.
Pot sorprendre la imatge d’un bon pastor, però primitivament el ceptre d’un rei era un bastó de pastor i Hamurabi, rei de Babilònia, 1200 anys abans d’Ezequiel, ja es considerava ell mateix com un pastor pel seu poble.
..............................................................................
Mt 25, 31-46
El text ens parla de la trobada final amb Jesús. “Tots els pobles es reuniran davant seu”, tots els pobles, fins i tot els que mai han sentit parlar del missatge de Jesús. Aquesta expressió fa comprendre millor l’astorament d’alguns al sentir les paraules del Senyor ... però ¿Quan? (si ni el van conèixer) ... doncs quan ho vareu fer als demès, als que ho necessitaven.
Jesús establirà dos grups: 1) a la dreta les ovelles, símbol de la virtut, no agressives, indefenses, submises, i 2) a l’esquerra les cabres, símbol d’agressivitat, combatents, desobedients.
Aquells qui han vist en tot home un germà, es sorprenen en descobrir que estaven propers a Jesús, sense saber-ho. Uns altres descobreixen que el seu lligam amb Jesús era fictici, el servien amb paraules, però no pas amb fets. La salvació no està reservada sols per un grup, una élite; Jesús no es preocupa pels títols o races, i ni tant sols per la religió de cadascú. Ser just, per Jesús, és donar a qui ho necessita. Tot deixeble ha de saber que no es pot dissociar l’amor a Déu i l’amor al pròxim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada