Is 43, 18-19. 21-22. 24-25D’aquests capítols del 2º Isaïes, se’n diu el “llibre de la consolació”, escrits durant l’exili a Babilònia, on el poble viu angoixat per la destrucció de Jerusalem i el Temple, i per la deportació que això va comportar.
Consolar, però, no impedeix fer veure els errors. Sols recorden els temps passats, en que el poble ho ha perdut tot, i es preguntava on era Déu.
Si el profeta retreu al poble els seus mancaments, és per anunciar-li el perdó de Déu, que no depèn del que el poble faci, el perdó de Déu és gratuït: “sóc jo qui t’esborra les faltes”. La proba de que Déu perdona, és que prepara el retorn de l’exili: “obriré un camí en el desert, i rierols en l’estepa”.
El profeta Isaïes posa en boca de Déu paraules de fidelitat envers el seu poble, malgrat els seus pecats. El Déu que ha alliberat les tribus de Jacob de l’esclavatge a Egipte, ara està a punt d’alliberar-lo de l’esclavatge de Babilònia.
...................................................................
Mc 2, 1-12
Jesús queda sorprès per la fe dels qui li porten el paralític, que, oficialment, és un pecador i un impur, i diu que li són perdonats els pecats. Jesús, amb el perdó, reintegra el paralític a l’estat d’home pur, però la paràlisi persisteix, no era provocada pel pecat ... després, Jesús el cura, com a mostra del seu poder.
Només Déu pot perdonar els pecats, però Jesús, a més, ho fa “a casa”, prescindint del Temple. Això no ho poden entendre els mestres de la Llei, i pensen que Jesús és un blasfem. No capten que Déu parla en el Fill de l’home.
Déu no és autor del mal, sinó de la vida, i la vida del paralític canvia, ara és ell mateix qui porta la llitera, ha adquirit la llibertat.
El món nou promès per Isaïes (Is 35, 3-6) ha arribat, “el coix saltarà com un cérvol ...”, deia; i ara Jesús, el Fill de l’home, guareix malalts i perdona pecats, i els qui ho veuen, queden sorpresos: “No havíem vist mai res de semblant”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada