4/5/12

les lectures del 5è diumenge de Pasqua. 6 de maig





"Jo sóc el cep i vosaltres les serments. Qui està en mi i Jo en ell dóna molt de fruit"


Ac 9, 26-31
A Jerusalem no coneixien la conversió de Pau, i més aviat l’odiaven, doncs havia perseguit els cristians i col·laborat en la mort d’Esteve. Va ser Bernabé qui garanteix la bona voluntat de Pau, el va presentar als apòstols, i els explica com Pau va veure el Senyor, camí de Damasc.
Bernabé esdevé una mena de padrí de Pau i el porta cap els cristians de Jerusalem. Però els jueus de parla grega no se’n fiaven i, davant de les seves amenaces, els amics cristians de Pau li recomanen marxar.
Bernabé, junt amb Pau, seran cabdals per l’anunci de l’Evangeli als pagans. L’Església va creixent i s’anava consolidant “confortada per l’Esperit Sant”.
...............................................................
Jn 15, 1-8
A través de la imatge de la vinya, es descriu la relació de Jesús amb el Pare i de Jesús amb els deixebles.
Cal entendre que, en l’AT, la vinya era símbol del poble de Déu. Reprenent la imatge de la vinya, Jesús ens ve a dir que amb Ell es realitza una nova Aliança entre els homes i Déu: “Jo sóc el cep veritable i el meu Pare el vinyater”. Amb l’al·legoria de la vinya, es reforça encara més la unió de Jesús amb els seus deixebles i seguidors, que es fonamenta en la unió del cep i las sarments.
Jesús els diu que ara, en lloc de ser ceps plantats a terra, utilitzant la imatge aplicada a Israel en l’AT (Is 5, 1-7), i que no va produir res, ells seran sarments units al nou cep, que és el mateix Jesús. Ells estan ara amb Jesús, que és la saba que alimenta els sarments, perquè donin fruit.
Jesús diu “si algú” no està en mi, no importa qui, no es manté unit a Jesús (el cep) i no aporta fruit, serà tractat com un sarment sec que es portarà a cremar. Els deixebles no són cridats a formar l’Església per les seves qualitats personals, sinó també per portar fruits al món i donar testimoni de la salvació aportada per Jesús.
JiR