"La santa família de Sant Joan Baptista" Caravaggio
Is 49, 1-6
El segle VI aC. el poble
d’Israel va ser deportat a Babilònia. Durant aquest temps,
l’objectiu dels profetes era mantenir la fe i l’esperança. Una
bona manera era convèncer el poble que encara tenia un rol a
acomplir, i l’expressaven amb el títol de “servent de Déu”.
En aquest text, es fa una crida a aquest “servidor”, semblant a
la crida a Jeremies per ser profeta: “abans de néixer em cridà”.
La missió del poble en l’exili és fer de profeta.
De dues maneres: 1)
resistint a la temptació d’idolatria, que predominava en la
societat de Babilònia, i 2) amb el retorn al seu país, les altres
nacions seran testimonis de l’obra salvadora de Déu, “t’he fet
llum de tots els pobles perquè la salvació arribi d’un cap a
l’altra de la terra”. En realitat, al començar el text ja es
feia una crida als “pobles llunyans”.
Aquesta crida al
“servent” abans de néixer, fa pensar en Joan, amb qui s’inicia
el procés que, amb Jesús, es farà arribar la salvació a tots els
pobles.
..........................................................
Lc 1, 57-66, 80
Lluc
fa un paral·lelisme entre Joan el Baptista i Jesús. Dues
anunciacions per l’àngel, a Zacaries i a Maria, d’un fill
engendrat d’una manera poc convencional: una mare estèril i
d’avançada edat, i Maria una mare verge. Després els dos
naixements, i les dues circumcisions.
Els pares de Joan veien
passar els anys sense obtenir el que tot jueu aspira: tenir un
descendent per assegurar la presència de la seva família el dia del
Senyor. Però Zacaries dubta de l’anunci de l’àngel, i és per
això que esdevé mut.
Als vuit dies, l’infant
tenia de ser circumcidat i rebre un nom. Però quan aquest nom ve
donat per Déu mateix, cal veure-hi una missió a acomplir: el nom de
Joan, l’havia proposat l’àngel a Zacaries, i significa “Déu
ha mostrat el seu favor”. Zacaries, al confirmar que el nom del seu
fill tenia de ser Joan, se li alliberà la llengua, i començà a
parlar i lloar Déu.
Tothom va quedar sorprès,
primer els veïns i familiars, però després “tota la muntanya de
Judà”, és a dir, tot Israel.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada