Is 50, 5-9
Probablement,
la clau del text està en el verset anterior: “El Senyor... un matí
i un altre em desvetlla perquè l’escolti i sàpiga parlar i
convèncer”. L’home que parla aquí és alimentat per la Paraula
de Déu, i és per això que el persegueixen, però també li dóna
força per afrontar la persecució.
Es evident que Isaïes no
pensava en Jesús quan va escriure això, sinó en el poble d’Israel,
servidor de Déu, perseguit durant l’exili a Babilònia. Ens vol
descriure la relació que uneix el Servidor al seu Déu, i no és
sorprenent que, després, s’hi hagi volgut veure una imatge del
Jesús de la Passió.
Una característica
cabdal és la confiança, “escoltar” la Paraula. Els profetes
insisteixen “escolta Israel”, que vol dir la confiança en Déu,
passi el que passi, doncs la fidelitat a la missió confiada implica
la persecució, que Isaïes descriu de manera molt realista.
El camí de la justícia,
la misericòrdia i la solidaritat, no és un camí de roses, la
persona que hi opta ha de preparar-se pel refús i, fins i tot per la
mort.
..........................................................
Mc 8, 27-35
Aquest text marca un gir,
Jesús anuncia per primera vegada la seva passió, i dóna a entendre
que la seva identitat messiànica no es podrà comprendre fins
després de la seva resurrecció. Jesús ens ve a salvar, però amb
la senzillesa d’un home qualsevol i passant serioses dificultats,
que assumirà. Però és encara aviat per dir-ho a tothom, ja que si
bé és el Messies que esperaven, no és pas tal i com l’esperaven.
La gent identifica Jesús,
des del punt de vista jueu, com Joan Baptista, Elies, o un profeta,
li atribueixen una missió divina. La confessió de Pere, però, va
més lluny: “Tu ets el Messies”, en qui s’ha acomplert el que
deien els profetes. Però Pere pensava encara en un Messies gloriós
i amb poder, del qual ells en podrien participar.
Jesús diu a la gent i
als deixebles, que el qui vulgui seguir el seu camí “es negui a
ell mateix, que prengui la seva creu ...”. No es tracta aquí de
buscar el sofriment, que Jesús ha mirat sempre d’eliminar, ni de
considerar-lo com un bé, sinó de no defugir els riscos a que pot
portar, el donar testimoni de la fe en el Crist.
Si bé els anys 70, en
que es va escriure l’evangeli, i també per nosaltres, té sentit
“prendre la creu”, segur que Jesús ho devia expressar d’una
altra manera, sinó els deixebles no l’haguessin entès, donat que
Jesús encara no havia portat la seva de creu, i no n’haguessin
copsat el sentit.
JiR
