Jr 33, 14-16
En nom del Senyor, el
profeta Jeremies envia un oracle de benaurança al seu poble,
traumatitzat per la catàstrofe sorgida amb la presència de les
tropes de Nabucodonosor.
Jerusalem estava ocupada,
el Temple destruït, el país devastat, i la majoria de supervivents
deportats a Babilònia. La gent es preguntava què se’n havia fet
de les promeses dels profetes, del que havia anunciat Natam a David
(2Sa 7, 12-13): “... posaré al teu lloc un del teu llinatge ... el
seu tron es mantindrà per sempre”. Jeremies els diu que el Senyor
complirà la promesa, i farà néixer un rebrot del llinatge de
David, que serà un rei just i bo, no pas com els reis que els varen
portar a l’exili. El mot rebrot evoca una idea de filiació però,
a la vegada, d’una cosa humil i petita: Déu sempre fa néixer el
millor, de les coses petites i insignificants.
Per nosaltres, aquest
rebrot de David és Jesús, que ens anuncia la justícia i la bondat.
..........................................................
Lc 21, 25-28, 34-36
Després que Jesús diu
als deixebles que del Temple de Jerusalem no en quedarà pedra sobre
pedra, li pregunten quan succeirà això.
Jesús utilitza un
llenguatge apocalíptic, que no és pas sinònim de terror. En grec,
apocalipsi significa “aixecar el vel”, és un text de revelació,
que al ser proclamat en temps de dificultats, pel desordre establert
dins la humanitat, és també de consolació. La descripció d’un
capgirament còsmic, és símbol d’un canvi de situació, que
esdevindrà amb la vinguda del Fill de l’Home, és a dir,
l’humanitat transformada per la presència del Fill de Déu, que
apareixerà sobre d’un núvol, símbol de Déu, d’on li ve el seu
poder.
En l’espera d’aquesta
renovació promesa per Déu, Jesús convida a adoptar una actitud de
vigilància activa: “redreceu-vos i alceu el cap”, que és
l’actitud dels ressuscitats. Els posa en guàrdia contra totes les
formes de desordre dins la vida privada, que provoquen les situacions
catastròfiques que s’acaben de mencionar. Cal estar sempre alerta,
actius i pregant, per poder-nos-en sortir bé de tot això ... i
acaba el seu discurs, amb una crida a la confiança, que ens dóna
aquesta entrada del Fill de l’Home dins la nostra història.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada