Déu està present en les persones i no pas
ubicat en un lloc
Mi 5, 1-4
Miquees
escriu en el s VIII aC, durant el regnat d’Ezequies, on es troba
amb Isaïes, que el va influir. Eren uns temps difícils, però
aquest text sembla va ser afegit posteriorment, després de l’exili
a Babilònia, en que la preocupació era que no hi havia rei a
Jerusalem. David no tenia descendent, pel que era el moment adequat
per recordar les promeses de Déu, relacionades amb el Messies. Però
el projecte universal de Déu, de què es parla, que “serà gran
d’un cap a l’altre de la terra”, no va ser intuït fins després
de l’exili a Babilònia; i Miquees va viure molt abans.
És un text
d’encoratjament: de la petita vil·la de Betlem en sortirà un rei
(un pastor) que portarà la pau al poble. Uns punts a considerar:
- el poble sabia que el
rei o messies, seria descendent de David, i va ser a Betlem o Samuel,
per encàrrec de Déu, el va escollir
- “Efrata”, vol
dir fecunda, i era el nom del més petit dels clans de Judà; Déu,
per les coses grans, tria sempre el més petit
- “de tu en sortirà”... la paraula
“sortir”, evoca el pastor, que surt al davant del seu ramat, serà
un Messies pastor - a diferència
de David, un rei guerrer, el Messies que vindrà, portarà la pau.
..........................................................
Lc 1, 39-45
Malgrat
pugui semblar un relat de família, de fet Lluc fa teologia.
“Elisabeth quedà plena de l’Esperit Sant”, volent dir que és
l’Esperit qui parla en ella, al dir-nos que el fill que du Maria és
el Senyor; en certa manera, Elisabeth s’avança al seu fill, que
serà l’encarregat d’anunciar la vinguda de Jesús. Maria és la
nova arca de l’Aliança (signe de la presència de Déu enmig del
poble), porta Jesús dintre seu i, en aquest sentit, Lluc reprodueix
els textos de 2Sa 6, relatius a la pujada de l’arca a Jerusalem:
- Maria se n’anà de
presa a la Muntanya ... 2Sa 6, 2: David s’encaminà a Baalé-Judà
... per traslladar l’arca de Déu. Ambdós dins la mateixa regió.
- Qui sóc jo perquè la mare del
meu Senyor em vingui a visitar? ... 6, 9: David va pensar: com pot
entrar al meu palau l’arca del Senyor?
- Tan bon punt he sentit la teva
salutació, l’infant ha saltat de joia dins les meves entranyes ...
6, 14: David saltà amb totes les seves forces davant el Senyor.
- Maria es va quedar tres mesos amb ella ... 6, 11:
L’arca del Senyor va estar tres mesos a casa d’Obed-Edom.
Déu no necessita
habitatges de pedra, “habità entre nosaltres” (Jn 1, 14), Maria
l’acull en el seu sí, Déu està present en les persones i no pas
ubicat en un lloc, i això provoca una gran joia, que avui manifesten
les dues mares al trobar-se.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada