4/1/13

les lectures del diumenge de l'Epifania del Senyor. 6 de gener


Is 60, 1-6
Aquest llenguatge triomfal es molt propi dels profetes, i si es promet tan la llum és perquè el poble està moralment en la foscor, i el què es pretén és donar esperança. Estem a uns 15-20 anys després del retorn de l’exili de Babilònia, molt esperat ... però la realitat n’és una altra: s’apleguen els que van restar al país i els que venen de l’exili, que pensen retrobar els bens que van haver d'abandonar i, a més, també hi ha els estrangers que s’hi van establir. Volen reconstruir el Temple, però aquesta barreja de cultures no és el clima més adient per fer-ho, i és llavors quan Isaïes (el 3º Is, que no se sap ben be qui era) proclama que Jerusalem és l’escollida per Déu per fer-hi habitar el signe de la seva presència, i només ho sembla que estan en la foscor ... la llum hi resplendirà; poseu-vos a treballar i vindrà un dia en que tothom reconeixerà Jerusalem com la Ciutat Santa. El triomf que s’entreveu no és pas un triomf polític, sinó el de Déu i la humanitat reunits en harmonia dins la Ciutat Santa.
Quan Isaïes parla de Jerusalem, i això ho sabien ja en aquella època, no es refereix pas a una ciutat sinó a un poble: el projecte de Déu desborda tota ciutat i s’estén a tota la humanitat. Del Temple se’n desprèn una llum, no sols sobre el poble d’Israel, sinó sobre tota la terra, i Jerusalem exerceix una atracció sobre totes les nacions.
..........................................................
Mt 2, 1-12
Mateu vol fer notar la universalitat del missatge aportat per l’Infant que ha nascut, i juga amb uns fets oposats. Els Mags, vinguts de l’Orient, han vist sorgir una estrella; són uns homes de cultura, oberts a la descoberta, a la novetat, i es posen en camí. La recerca de la veritat porta als homes a posar-se en camí.
Per contra, hi ha Herodes, que sols el preocupa mantenir el poder, i l’actitud dels grans sacerdots i mestres de la Llei que, segons els profetes, saben on ha de néixer el Messies, però no es preocupen pas d’anar-lo a veure a Betlem.
És un relat simbòlic, que pretén confirmar que la presència de Jesús és l’acompliment de les paraules dels profetes. Amb els Mags, s’anuncia la obertura de la Bona Nova als pagans, en contrast a l’oposició de les autoritats polítiques i religioses.