9/2/13

les lectures del 5è diumenge durant l'any. 10 de desembre

"No tinguis por: des d'ara seràs pescador d'homes (lliures)"

Is 6, 1-8
Es descriu la vocació d’Isaïes, concretant que va ser l’any 740, en que va morir el rei Ozies, a causa de la lepra. Isaïes era conseller de la cort reial, i presenta la seva vocació amb imatges reials, veu Déu amb les característiques d’un rei exercint el seu poder.
Quan Isaïes diu “vaig veure”, ens vol dir que no es tracta pas d’un relat, sinó d’una visió. El tremolar i el fum, fan pensar en la presència de Déu al Sinaí, o en altres manifestacions de Déu en la Bíblia. Dir que Déu és Sant, en sentit bíblic, és dir que és Tot Altre que l’home i, per tant, és impossible imaginar-se com és; mai podrem descriure’l amb paraules humanes.
Davant la majestat de Déu, la reacció d’Isaïes és reconèixer la seva petitesa, és un home de llavis impurs, una primera etapa imprescindible, dins la nostra relació amb Déu ... però, amb el foc de l’altar, Déu purifica els llavis del profeta que, així, podrà anunciar la Paraula de Déu, i manifesta la seva disponibilitat dient “aquí em teniu ...”. És Déu qui pren la iniciativa per fer-se proper a l’home, per desfer l’abisme que ens separa d’Ell.
....................................................
Lc 5, 1-11
Es pot constatar un protagonisme particular de Pere: hi ha dues barques, però Jesús puja a la de Pere, i és a ell a qui demana de pescar. El vertader miracle que es produeix està en creure, quan tot semblava il·lògic, tant per l’experiència de Pere com a pescador, com per haver passat tota la nit sense pescar res.
Aquesta acció extraordinària de Jesús, és el signe de que el compromís a seguir Jesús portarà els seus fruits, transformarà els homes. Simó se’n adona de qui és Jesús i pren consciència de la seva indignitat “sóc un pecador”, semblant a com reacciona Isaïes, “sóc un home de llavis impurs” ... però aquest reconeixement sempre provoca en Déu un “no tinguis por” ... i Jesús diu a Simó/Pere: “no tinguis por, seràs pescador d’homes”. El mot grec que es tradueix per pescador és, en realitat, “agafar vius”, que es refereix a pescar amb ret, en que els peixos surten vius. En aquest cas, seria treure els homes del mar (que és el mal) i impedir que s’ofeguin, és salvar-los.
Semblant als profetes, els pescadors cridats ho deixen tot per seguir Jesús. Estem davant el misteri de la nostra col·laboració en l’obra de Déu: no podem fer res sense Déu, però Déu no vol fer res sense els homes. La sola condició que se’ns demana és la confiança i la disponibilitat.