22/3/13

les lectures del diumenge de Rams. 24 de març de 2013


Is 50, 4-7

El profeta Isaïes parla del seu poble, perseguit i humiliat en l’exili a Babilònia, i li recorda que és el servidor de Déu, que Déu compta amb ell per assolir el seu projecta.

La principal característica del Servidor és l’escolta de la Paraula, mantenir la orella oberta. “Escoltar” té un sentit particular en la Bíblia, vol dir fer confiança ... malgrat el que pugui venir. És la historia d’una confiança mútua: Déu confia en el Servidor i li proposa una missió, i el Servidor accepta la missió amb confiança ... i això és el que donarà força per afrontar els entrebancs i persecucions. El Servidor que posa en pràctica la paraula que escolta, esdevé molest: alguns entenen la crida, però d’altres la refusen i, en nom de les seves raons, persegueixen al Servidor.

Llegint el final de Jesús, podem veure com el Crist respon exactament al retrat que ara fa Isaïes del Servidor de Déu: escolta de la paraula, absoluta confiança i certesa de victòria enmig de la persecució.
...................................................................

Lc 22, 14 – 23, 56
Partir el pa i repartir-lo, és propi del ritual jueu del sopar de Pasqua; la novetat està en que Jesús va identificar aquest pa amb la seva persona. La última copa de vi, també del ritual, la identifica amb la seva sang amb la que, simbòlicament, segella la nova i definitiva Aliança; la primera, Moisés també la va segellar amb sang. Però ... entretant, un el traeix, l’altre el nega i altres sols es preocupen de qui manarà més, en el Regne que s’apropa.
El relat de la Passió, cada evangelista l’elabora en base a la seva pròpia sensibilitat, i Lluc mostra un Jesús que viu els últims moments amb una certa pau. El de Lc, és considerat l’evangeli de la misericòrdia, i no insisteix en el sofriment físic de Jesús (no hi ha coronació d’espines ni flagel·lació), per ell, la Passió és com una crida a apropar-se a Déu. Hi ha tres aspectes que no es mostren en els altres evangelis: 1) “mentre el gall cantava, el Senyor es girà i mirà Pere” (22,61); és una mirada delicada, que ajudarà Pere a aixecar-se de nou. 2) “Pare perdona’ls, que no saben el què fan” (23,34); el condemnen i el maten, i les seves úniques paraules són de perdó, els justifica: no saben el que fan. 3) ”Jesús recorda’t de mi quan arribis al teu Regne” (23,42); sembla que és l’únic que ho ha entès ... “avui seràs amb mi al paradís”.
Lluc vol també subratllar el to personal i íntim de Jesús amb el Pare i, sovint, el mostra pregant: en el mont de les Oliveres (22,42), el perdó donat a la creu (23,34), i el seu abandó al Pare a l’instant de la seva mort (23,42).

Joan i Roser