14/6/13

les lectures del diumenge 11 de durant l'any. 16 de juny.

La primera mirada de Jesús no es dirigeix al "pecat" sino al "sufriment"

2Sa 12, 7-10.13 David comet un adulteri i un crim: amb un harem ple de dones, es fa portar al llit l’única dona d’Uries, un oficial seu que esta a la guerra i el fa matar, per encobrir així la seva acció. El profeta Natan li retreu la seva conducta i li explica la historia d’un home ric que pren l’únic anyell d’un pobre, per oferir un àpat als seus convidats. David, que havia estat pastor i coneixia el valor afectiu d’una ovella, diu: “Aquest home mereix morir !”. “Aquest home ets tu !”, li respon Natan.
El profeta explica la gravetat de la falta comesa: ha infringit la Llei del Senyor, ha menyspreat Déu. David, però, no intenta justificar-se, sinó que reconeix el seu pecat d’atribuir-se el dret abusiu sobre la vida i la mort en benefici propi. Déu el perdona: “...no moriràs”. El perdó de Déu no és un esdeveniment puntual, sinó un do constant del seu amor, malgrat les nostres infidelitats (perdó = do més enllà), i és per això que David continuarà sent objecte dels seus dons. Però el perdó no vol pas dir el retorn a la innocència; els nostres actes porten els seus fruits i, des d’ara, “l’espasa no s’apartarà mai més de casa teva”. La vida de David en va quedar afectada, tres dels seus fills van morir violentament. El rei, encarregat de fer justícia, també esta sotmès a la justícia de Déu, encara que el que li passarà a David no és pas per una voluntat expressa de Déu, però l’oracle l’invita a veure-hi una conseqüència del seu pecat.
...................................................................
Lc 7, 36 - 8,3 Un fariseu convida Jesús a un àpat (no tots li són hostils). Cal situar-se en l’escena: la porta esta oberta, i els convidats estan ajaguts sobre un divan a l’entorn de la taula i amb els peus cap enfora; això permet explicar que la dona podés entrar i arribar als peus de Jesús, que quedaven a distància dels altres comensals. La dona mostra un notable atreviment entrant a casa d’un home socialment pur, sent ella impura. Jesús, però, no la refusa, i això li fa recobrar la seva dignitat, i li cauen les llàgrimes, perquè se sent perdonada. Està a prop de Déu aquell qui creu que Déu és proper, i és perdonat aquell qui creu que Déu perdona.
Una altre lliçó és que Déu no dubte pas d’acostar-se als pecadors, és misericordiós, l’atrau la misèria, sia física o moral. Però això no ho entén pas el fariseu: “... si fos un profeta ...”, i Jesús el convida a sortir del seu error. Li posa un exemple i després li fa un recompte dels detalls i atencions que ha rebut de la dona, i no pas d’ell que era l’amfitrió. Simó no té cap problema per interpretar la paràbola que li proposa Jesús, però, tant ell com els altres convidats, pensen que seran salvats gràcies a que compleixen la Llei, i no senten cap necessitat de conversió. La dona, però, participa en la seva salvació prenent la iniciativa d’anar a trobar Jesús.

Al final del text, sorprenentment, es pot veure Jesús rodejat també de dones deixebles, algunes amb nom i tot, en contra de la costum jueva; és una actitud de ruptura, que encara costa d’acceptar per l’Església actual.

Joan i Roser     

Cap comentari: