Gn 18, 1-10
Per
primera vegada, en l’Escriptura, Déu és convidat a casa d’un
home, doncs no hi ha dubte que els tres visitants simbolitzen Déu,
si més no, Abraham reconeix en ells la presència divina, amb
l’objectiu de confirmar-li la promesa que li va fer Déu d’una
descendència. Malgrat són vells, tant ell com la seva dona Sara ...
tindran un fill.
Abraham s’adreça als
personatges, primer en singular (“Senyor, si m’has concedit el
teu favor ...”), i després en plural (“... que porti aigua per
rentar-vos els peus i reposeu ...”), el que fa pensar en el
caràcter misteriós de la visita. Tot és proposat amb polidesa i de
manera humil; Abraham es manté dret davant els convidats, amb
actitud de servei.
Hi ha tres punts a
distingir: 1) la fe d’Abraham al reconèixer el Senyor; 2) la
hospitalitat amb que el rep, i 3) la familiaritat de Déu amb Abraham
i la seva família. Un bon exemple de relació i acollida de Déu pel
ésser humà.
.............................................................................
Lc 10, 38-42
Mentre
Maria, asseguda, escolta la Paraula de Jesús, Marta, atabalada, mira
de servir-lo; totes dues el reben a casa seva i s’ocupen de Jesús,.
Es vol ressaltar el valor
de l’escota de la Paraula de Déu. L’error de Marta és no
entendre que l’arribada de Jesús, és una gran ocasió que no es
pot perdre i, per tant, és necessari sacrificar lo urgent per lo
important. Marta ofereix a Jesús un acolliment a casa seva, Maria,
però, l’acull dins seu escoltant la seva Paraula; les dues dones,
de manera diferent, acullen Jesús amb tota la seva atenció.
No s’ha d’interpretar
el text com una presa de posició de Jesús, dins un conflicte
domèstic. Jesús mostra un tal respecte al servei que, durant la
seva vida, es fa servidor de tots. A través de Marta, però, convida
a donar una prioritat a l’escolta de la Paraula; el servei no pot
estar mancat de l’escolta de la Paraula.
Cal veure-hi, també, en
el text, la proclamació dels drets de la dona a ser deixeble: Maria
estava asseguda als peus de Jesús, actitud del deixeble.
En un món com el nostre,
ocupat en tot tipus d’activitats, sovint no sabem copsar on és
l’essencial ... i això cal corregir-ho.
Joan i Roser
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada