"Per que el sentit de la vida és cantar-vos i lloar-vos, ..."
2Re 5, 14-17
Naaman,
era un general de l’exèrcit de Síria que tenia lepra, i una
esclava seva, israelita, li diu que hi ha un profeta a Samaria que el
podria curar. Amb una decisió no pas fàcil, i un xic contrariat pel
fet de no ser rebut, personalment, pel profeta (leprós = impur),
obeeix, però, el que li diu el missatger d’Eliseu, es banya 7
vegades al Jordà, i es cura de la lepra.
El Déu d’Israel actua
sobre tots els qui li fan confiança, i aquí és reconegut per un
pagà, Naaman, que entén d’on li ve la curació. Era habitual
creure que les divinitats tenien territoris propis, i és per aquest
motiu, que Naatam s’emporta terra per, des del seu país, poder
oferir sacrificis al Déu d’Israel.
Eliseu no admet cap
obsequi, ell sap que no és l’autor de la curació, i els dons de
Déu no es compren; caldria pensar en la costum, no gaire llunyana,
de les prometences. Reconèixer que ens ve de Déu, és l’única
manera d’agrair-ho.
.............................................................................
Lc 17, 11-19
La
lepra era símbol del pecat, feia impur (Lv 13, 14), i la seva
curació comportava tot un ritual, condició per tornar a formar part
del poble jueu.
Els leprosos, “un tros
lluny”, no sols a una distància física sinó social, doncs eren
impurs, criden Jesús, i ell els diu que vagin a presentar-se al
sacerdot, per certificar la seva curació. Obeint Jesús, són
purificats en el camí, la confiança els hi aporta la curació.
Dels deu leprosos sols
un, un samarità, al veure’s curat deixa el camí cap al Temple
(que un samarità tampoc hi podia entrar) i torna cap a Jesús per
donar-li gràcies, sap apreciar el do rebut de Déu; els altres nou
van a complir lo establert per la Llei. Pel samarità, s’havia
produït un miracle, que comporta fe, i Jesús li reconeix: “la
teva fe t’ha salvat”; però els altres, simplement s’havien
curat.
La malaltia havia
acostat, reunit, aquests deu homes; el samarità, amb la lepra, era
igual d’impur que els altres jueus, però la curació els torna a
separar: nou són ara uns bons jueus i el samarità un heretge. Però
Jesús no exclou ningú, la seva paraula es revela més forta que la
Llei, i cura a tothom.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada