Vetlleu!
Is 2, 1-5
Enmig
de la turbulència política, social i religiosa que li toca viure,
Isaïes vol despertar en el poble l’esperança d’un temps millor,
i ho presenta amb dues imatges. Cada any, per la festa de les Tendes,
Jerusalem queda plena de gent, que ve de tot arreu i, en base aquest
aplegament, en prefigura un altre, i anuncia que vindrà un dia que
aquest peregrinatge a l’entorn de la muntanya del Senyor, reunirà
tots els pobles i nacions, sense excloure ningú.
Però, perquè esdevingui
això, segona imatge, cal superar la violència, convertint les armes
en instruments de treball: amb les espases forjaran relles per
llaurar, i de les llances en faran falçs per segar.
Esperant aquest dia, el
profeta convida a seguir l’ensenyament del Senyor i caminar a la
seva llum.
.............................................................................
Mt 24, 37-44
Es parla del retorn de
Jesús al final de la història, amb una exhortació a la vigilància,
i s’insisteix en la ignorància tant del dia com de l’hora.
Jesús, per tres vegades,
s’anomena “Fill de l’home”, i cal buscar-ne el sentit en un
text de Daniel (Dn 7, 13-14): “vaig veure venir, amb els núvols
del cel, algú semblant a un fill d’home” ... cal destacar que,
en llenguatge bíblic “amb els núvols del cel”, vol dir-nos que
pertanyia al món de Déu. Jesús anuncia el seu paper de Salvador,
de portador del destí de tota la humanitat.
Per il·lustrar la
vinguda del Fill de l’home, Jesús cita el diluvi, evocant la
despreocupació de la gent, i insistint en el caràcter imprevist de
l’esdeveniment. Després, proposa la paràbola del lladre, passa
del dia imprevist a l’hora inesperada. Cal vigilar sempre, són
dos exemples per fer-nos desvetllar, per així poder prendre les
decisions adequades.
Després, Jesús proposa
dues situacions quotidianes, per mostrar que una aparent igualtat, en
criteri humà, no és pas sempre el criteri de salvació, que va al
fons de les persones.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada