Ser sal i llum enmig de la gent
Is 58, 7-10
El
profeta s’adreça al poble jueu que ha tornat, després de
cinquanta anys, de l’exili a Babilònia, i denuncia, amb
contundència, el comportament dels seus compatriotes. Volen
reconstruir la seva identitat centrant la vida religiosa a l’entorn
de les prescripcions legalistes i pràctiques rituals; el poble
practicava el dejuni, com a mitjà per mostrar que volia esmenar les
faltes del passat, però, diuen que “Déu no els mira i no en fa
cas”.
Isaïes els diu que les
pràctiques religioses han de sortir del cor i conduir a una
veritable justícia social de solidaritat amb els pobres, que és on
Déu es revela... així “brillarà com l’alba la seva llum”.
Sols si s’aconsegueix una comunitat fraterna de debò, Israel serà
llum de les nacions.
.............................................................
Mt 5, 13-16
La tasca dels seguidors
de Jesús, és expressar la fe i la integració en el projecta de
Déu, a través del testimoni. Han de ser sal de la terra i llum del
món, però no pas en el sentit de què el món els admiri; la seva
presència ha de ser discreta i humil. No és una crida al
triomfalisme o als grans rituals i manifestacions ostentoses. Amb dos
elements simbòlics es proposa com han de fer-se presents en la
societat.
1) La sal serveix per
donar gust als aliments, i també per conservar-los, i és l’emblema
del que conserva la puresa, impedint la corrupció. Cal mantenir
aquests caràcters enmig del món, a fi de produir els efectes al seu
entorn. Si no s’aparten de la corrupció, corren el risc de
tornar-se insípids i no servir per res.
2) La llum ho manifesta
tot, i brilla dins la nit; no canvia els objectes, però els
transforma en un esclat de colors i formes, la llum dóna vida. A la
presentació del símbol de la llum, s’hi ajunten dues metàfores:
la ciutat dalt de la muntanya i la llàntia per donar llum dins una
casa. Cal que la llum es posi de manifest, com una ciutat dalt d’una
muntanya, i dins la casa es posi en evidència, i no pas sota una
mesura, que representaria els afers d’aquest món que impedeixen
veure la llum.
Siguem prou fidels perquè
la gent pugui atribuir a Déu allò que veuen en nosaltres, i així
glorificar-lo.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada