la ceguera de cor
1Sa 16, 1, 6-7, 10-13
Saül va ser el primer
rei d’Israel, però no pas un bon rei; no sols no va saber
controlar els filisteus, sinó que va empitjorar els conflictes
interns. Llavors, Déu encarrega al profeta Samuel d’escollir un
altre rei entre els fills de Jesé. La tria de David no és perquè
era un guerrer, ni el més fort, era pastor: “Déu no mira pas
l’aparença, sinó el cor”. David, el rei pastor, és una
metàfora del què és Déu per el poble: el qui el guia i en té
cura.
El rei rep la unció amb
oli, i l’ungit era igual a messies: aquesta unció li aportava
l’esperit de Déu. David va esdevenir model per tots els posteriors
reis d’Israel, que eren jutjats segons la semblança amb ell, i els
cristians hi han vist un anunci del Messies, l’ungit de Déu, el
vertader pastor del seu poble, sobre qui reposa, en plenitud,
l’Esperit del Senyor.
.............................................................
Jn 9, 1-41
El conjunt del relat,
entra dins el llenguatge simbòlic de l’evangeli de Joan. En la
primera trobada amb el cec, Jesús fa el gest que el cura de la
ceguesa natural. Amb la segona trobada, és el cor del cec que Jesús
obra a una altra llum, la veritable; el cec arriba a veure plenament,
no sols la llum, sinó la glòria de Déu, reconeixent que Jesús era
l’enviat definitiu del Pare, el Senyor digne de ser adorat.
El problema dels
contemporanis de Jesús, era saber si realment era l’enviat de Déu,
aquell que tothom esperava ... o es tractava d’un impostor. La
paradoxa esta en que, per una part fa obres bones, que correspondrien
al Messies: els cecs hi veuen, els muts parlen, etc ... però no es
preocupa massa de complir amb el sàbat, hi cura el cec. Si és
enviat de Déu, com és que no respecta la llei del sàbat? I aquí
sorgeix el problema, i els fariseus es divideixen: és un pecador si
no respecta el sàbat ... però com un pecador pot donar aquets
signes?
El text oposa dos
itineraris de pensament ben diferents: els fariseus, que es tanquen
en les seves certeses i no poden obrir bé els ulls, es tornen cecs;
i el cec de naixement, que emprèn el camí de la fe, que acull la
gràcia que se li ofereix, i pot rebre de Jesús la veritable llum.
Se’ns vol fer descobrir que hi ha dos tipus de ceguesa: una
natural, com la del cec, i una altra de més greu, que és la ceguesa
del cor.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada