25/4/14

les lectures del 2n diumenge de Pasqua. 27 d'abril


Ac 2, 42-47
Aquest relat està clarament situat dins els primers dies de l’Església, i comença per resumir, un xic idealitzada, la vida de la comunitat, dins un primer “sumari”. Explica l’estructuració de la comunitat cristiana en base a quatre pilars: 1) escoltar l’ensenyament dels apòstols, que és acollir les paraules i fets de Jesús, que ells van viure, 2) instaurar entre els creients unes noves relacions, que impliquen no sols compartir les conviccions i les idees, sinó també els recursos materials, vivint així una comunió fraterna, 3) participar en les pregàries del Temple, practicant les costums religioses jueves i del mateix Jesús, i 4) però després, en les seves cases, partir el pa, l’àpat religiós en memòria de Jesús, culminació de la paraula rebuda i de l’amor compartit.
...............................................................
Jn 20, 19-31
Cada evangelista descriu de manera diferent els esdeveniments que segueixen la Resurrecció de Jesús. No s’hi ha de buscar un relat històric, sinó una visió teològica dels fets.
Estem encara en el primer dia de la setmana, és el començament d’una nova creació, el naixement de l’Església. La porta estava tancada, en l’ànim dels deixebles no hi havia pas la joia de la Pasqua, sinó l’angoixa i la por; malgrat tot, estaven reunits i no pas dispersats. Jesús “es posà al mig”, és el centre de la comunitat, i es donà a conèixer, “ensenyà les mans i el costat”. Jesús s’ha de donar a conèixer amb algun signe, doncs la seva imatge no és com abans, és viu d’una altre manera.
Hi ha dues parts en el text: 1) Jesús i els apòstols, en que hi ha una síntesi de diversos temes: la pau, Jesús manifesta la seva presència amb el do de la pau i de la joia; la missió, els envia com el Pare ha fet amb ell; l’Esperit, “alenà damunt d’ells”, per comunicar-los una nova vida, i el perdó, oferiran una reconciliació universal, Déu és Amor i Perdó.

2) Es descriu la trobada entre Jesús i Tomàs, que abans no hi era i no accepta creure si no veu; no creu el testimoni dels seus companys, vol una experiència pròpia. Jesús se li mostra, i no el censura, admet que un acte de fe sigui condicionat. La vinguda a la fe de Tomàs ens porta a un temps nou, el temps de l’Església, en que caldrà “creure sense haver vist”. No és fàcil veure els signes de la presència de Déu dins el món, i la fe tindrà de recolzar-se en el testimoni dels qui van experimentar la presència de Jesús Ressuscitat i ... sortosos els que així creuran. 

Joan i Roser     

18/4/14

les lectures del diumenge de Pasqua de resurrecció. 20 d'abril


Ac 10, 34. 37-43
Pere transgredeix totes les normes dels jueus: entra a casa de Corneli, un pagà, i menja amb ell. Pere li anuncia l’evangeli de Jesús que, així, desborda les fronteres d’Israel, i ho reafirma al final del seu discurs: “tothom qui creu en ell, obté el perdó dels pecats”, tothom, encara que pagà, pot ser batejat en el nom de Jesús.
Si bé abans de la Pasqua, Jesús pot entrar dins de la història, el després sols el pot constatar el testimoni dels deixebles.
Un aspecte a remarcar és la insistència a dir que és Déu qui actua en Jesús: “Déu el va ungir”, “era amb ell”, “el va ressuscitar” ...
...............................................................
Jn 20, 1- 9
No hi ha testimonis del moment en que Déu intervé ressuscitant Jesús, sols sobre els seus efectes: la tomba és buida. Però el testimoni d’una dona no era vàlid, era imprescindible el de dos o més homes, i és per això que Maria Magdalena corre a dir-ho a Pere.
Pels jueus, el sepulcre és el sheol, on els homes duen una existència transitòria, una espera ... i Jesús ja no hi és. La pedra havia estat treta, la mort ha estat vençuda, no ha pogut mantenir Jesús captiu, i a dins sols hi havia el llençol d’amortallar i el mocador. Però si s’haguessin endut el cadàver no s’haurien entretingut a treure-li la roba, que esdevé la proba de que Jesús ha estat alliberat dels lligams que simbolitzen la passivitat de la mort.
Trasbalsats per la notícia, Pere i l’altre deixeble corren cap a la tomba, però malgrat que el deixeble hi arriba primer, qui primer entra a la tomba és Pere; hi ha ja una jerarquia? Pere, però, sols constata que Jesús no hi és. L’altre deixeble, amb els ulls de la fe, davant el buit, els signes de l’absència, sí que en treu una conclusió: “ho veié i cregué”; la fe li fa descobrir que Jesús és viu.

El fet més palpable, més evident, de la resurrecció, és que els deixebles, abans dispersats i atemorits, tornen a reunir-se, i després iniciaran la predicació del missatge de Jesús. Quelcom devia passar, d’altre manera ara nosaltres no seriem cristians.         

Joan i Roser

11/4/14

Diumenge de Rams. 13 d'abril


Is 50, 4-7 Isaïes parla d’ell mateix i, també, del poble perseguit i humiliat en l’exili de Babilònia. És alimentat per la Paraula de Déu, per així poder-la transmetre, i alguns entenen la crida, però d’altres la refusen i, malauradament, es troba amb la persecució, però suporta els maltractaments doncs sap que està sostingut per Déu.
La principal característica d’un veritable servidor de Déu, és l’escolta de la Paraula, “mantenir la orella oberta”. “Escolta” vol dir també confiança; és una història de confiança mútua: Déu confia en el servidor, i li proposa una missió ... però el servidor accepta amb confiança aquesta missió.

Els deixebles de Jesús, buscant dins l’Escriptura, troben en aquest text una ajuda per comprendre el final de Jesús.
 ............................................................... 

Mt 26, 14 – 27, 66 Jesús va conscientment cap al seu destí com qui domina els esdeveniments; sap el que passarà perquè ha sabut desxifrar la voluntat de Déu dins les Escriptures. El sofriment i la mort, no seran la darrera paraula, el final és la resurrecció. Si bé els 4 relats de la Passió són semblants, cadascun dels evangelis hi posa alguns accents propis. Mateu sembla voler posar en evidència que, fora d’alguns deixebles, la majoria de jueus el van menysprear i humiliar. Per contra, els pagans, sense saber-ho, són els que li donen els vertaders títols de noblesa; aquest home anorreat, ferit en la seva dignitat i acusat de blasfèmia (el pitjor dels pecats !!), és honorat per estrangers, que li donen els més alts títols de la religió jueva: 
 - Rei dels jueus. Pilat li pregunta: “¿tu ets el rei dels jueus?” (27, 11) i Jesús respon “tu ho dius”; i també li posen aquest títol en el rètol de la creu (27, 37). Li serà aplicat 2 vegades més, però negativament, d’una manera irònica, per ridiculitzar-lo, pels soldats romans (27, 29), i per les autoritats religioses (27, 42). 
 - Messies. Negativament en el Sanedrí: “Fes de profeta, Messies! endevina qui t’ha pegat” (26, 68). Pilat, però, li atribueix d’una manera positiva: “I de Jesús, l’anomena’t Messies, què n’he de fer?” (27, 22). 
 - Home just, li diu la dona de Pilat (27, 19), que és, potser, el títol més noble de tot l’antic Testament. Jesús era un home bo condemnat injustament a morir. 
 - Fill de Déu. A manera de parany, el gran sacerdot li pregunta (26, 63). Els jueus fent mofa, al passar davant la creu (27,40), i també els sacerdots i mestres de la Llei (27, 42-43). Finalment, el centurió romà proclama: “En veritat aquest era Fill de Déu” (27, 54), que podríem considerar la culminació del relat. Són els pagans els primers en dir la veritat sobre Jesús. Mateu accentua el contrast entre la feblesa del Jesús condemnat i la grandesa que li reconeixen alguns pagans: és dins la feblesa que Jesús manifesta la glòria de Déu.   

Joan i Roser

7/4/14

Fem camí cap al Congrés de Laïcat


A hores d'ara ja haureu sentit a parlar del Congrés de Laïcat a Catalunya organitzat per la xarxa Laïcat XXI.  El passat 1 d'abril, catalunyareligió.cat es feia ressò de les dates i lloc del Congrés: els dies 2, 3 i 4 d'octubre de 2015 al monestir de Poblet.

Trobada a Blanquerna 18/01/2014
Qui en són els promotors?
Cori Casanova, Josep Falguera i Jaume Argemí de Barcelona i M. Mercè Sardà de Tarragona.
Membres actius a les seves comunitats parroquials, havent participat en diversos organismes d’Església i en moviments de cristians de base, s'han sentit cridats a estimular la implicació dels laics i laiques catalans en el missatge evangèlic: “laics compromesos en l’Església, cristians compromesos en el món”.


A qui s'adrecen?
A laics i laiques catòlics de Catalunya, que participen o no en comunitats parroquials, arxiprestals, moviments, ... i reconeixen l’experiència apassionant i difícil de la fe.
A aquelles persones que s’han allunyat o es mantenen en un segon pla, i demanen un àmbit d’aproximació senzill, càlid i proper a les seves inquietuds i que cerquen un missatge atractiu que els convidi a unir-s’hi de forma engrescadora i convincent tot recuperant les seves arrels cristianes.
A tots els preveres, religiosos i religioses que cerquen una renovació en la seva missió, perquè comproven que el paradigma de la fe canvia ràpidament en la societat, els signes són diferents, i necessiten l’ajuda i l’activa participació de tots els laics membres de les seves comunitats.


Quin és l'objectiu del Congrés del laïcat de Catalunya?
Reflexionar i orientar l’acció dels homes i dones catòlics d’avui, a partir dels Signes dels Temps i de l’estudi i revisió dels documents del Concili Vaticà II.
Incorporar nous camps de missió, des de l’Evangeli, amb diàleg amb el món i des d'un compromís entusiasta i exigent.
Bastir una xarxa d‘homes i dones, que ens ajudi a fer créixer i a viure plenament la nostra condició de laics en l’Església i de cristians en el món.
Esdevenir una xarxa integradora, amb un nucli dinamitzador lliure que esperoni, ajudi i comparteixi amb totes aquelles persones i comunitats de Catalunya, propostes renovades i engrescadores per a la vida en la fe.


Quin és el camí vers el Congrés?
El Congrés és una fita, però el camí per arribar-hi n'és la clau.
Qualsevol grup de parròquia, comunitat, moviment o entitat o, fins i tot, creat específicament al voltant del Congrés és cridat a participar-hi.
Ara és el moment de començar a recollir les propostes que vagin treballant aquests grups. El treball es proposa al voltant de tres fitxes que trobareu a www.laicatxxi.cat: “Cristians en el món”, “Laics en l'Església” i “Espiritualitat laïcal”.
El grup promotor de Xarxa de laics, cristians de Badalona, Sant Adrià, Montgat i Tiana ens hem sentit cridats a implicar-nos en aquest procés, i hem pres el compromís de promoure la participació del màxim nombre possible de grups de laics i laiques dels nostres dos arxiprestats.
La nostra intenció és posar-nos en contacte personalment amb vosaltres. Però com que no ens coneixem tots, si esteu interessats en participar-hi i voleu conèixer més detalls o fer una trobada per presentar-ho, no us espereu i feu-nos-ho saber per correu electrònic (xarxalaics@gmail.com).
Convençuts que el nostre món continua cridant-nos, a través dels “signes del temps”, a oferir el missatge sempre nou de l’Evangeli de Jesús, volem assumir la plena implicació en el nostre món real des del compromís i testimoni cristià. Confiem en l'Esperit.


Grup promotor de xarxa de laics
Teresa Biayna, Llorenç Casanova, Montserrat Castellà, Dolors Clotas, Francesc Giol, Joan Minguella i Jaume Ventura



4/4/14

les lectures del 5è diumenge de Quaresma. 6 d'abril

"Jo sóc la resurrecció i la vida"
Ez 37,12-14
Ezequiel està exiliat a Babilònia amb el poble, i els hi vol donar esperança, testimoniant la seva confiança en Déu. Amb el temps, començaven a morir els més ancians i els malalts, i al dolor per la mort d’un ésser estimat, s’hi afegia el morir en terra estrangera i sepultar-los enmig d’estranys. Però Déu obrirà els sepulcres i els farà tornar a Israel i “adormir-se” junt als seus avantpassats. El profeta no es refereix pas a la resurrecció dels morts, idea que no apareix fins el s. II aC, sinó a la resurrecció del poble, portador de les promeses de Déu.
El missatge que dóna Ezequiel és una doble promesa: “obriré els vostres sepulcres” i “us faré tornar a la terra d’Israel”. Però hi ha quelcom més: “posaré el meu esperit dins vostre i recobrareu la vida”. Es una nova aliança inscrita no en taules de pedra, sinó dins els cors.
.............................................................
Jn 11, 1-45
Quan Jesús arriba a casa de Marta i Maria, li diuen que Llàtzer porta ja quatre dies enterrat; es creia que al quart dia l’ànima havia ja abandonat definitivament el cos, i el retorn era impossible. La mort de Llàtzer, però, va ser com un parèntesi en la seva vida terrestre, ja que després que Jesús el fa reviure, va continuar la seva vida ordinària. A què ve, doncs, aquest miracle? ... Jesús es manifesta com qui ens pot donar la vida i en qui podem creure.
Si bé la reanimació de Llàtzer és important, lo fonamental és el diàleg de Jesús amb Marta, que creu en la resurrecció a la fi dels temps, però Jesús li permet anar més lluny i se li revela com a Senyor de la vida: “Jo sóc la resurrecció i la vida”, que porta Marta a la confessió de fe: “Tu ets el Messies, el Fill de Déu”, que no és pas una conseqüència del miracle, que encara no s’ha produït, sinó una resposta a la revelació de Jesús, i a la seva interpel·lació “Ho creus això?”.
El relat deixa veure també un Jesús molt humà, té un gran sentit de l’amistat, i es commogué profundament.
Dels jueus que presencien com Llàtzer reviu, uns creuen però altres corren a explicar-ho als fariseus, que tindran un nou motiu per decidir fer matar Jesús.

El més important d’aquesta narració és que Jesús es manifesta com qui pot donar la vida i en qui podem creure. El que compta és la glòria de Déu, però per veure-la cal tenir fe. “Si creus veuràs la glòria de Déu”, diu Jesús a Marta, la fe ens obrirà els ulls. 

Joan i Roser