"Jo sóc la resurrecció i la vida"
Ez 37,12-14
Ezequiel
està exiliat a Babilònia amb el poble, i els hi vol donar
esperança, testimoniant la seva confiança en Déu. Amb el temps,
començaven a morir els més ancians i els malalts, i al dolor per la
mort d’un ésser estimat, s’hi afegia el morir en terra
estrangera i sepultar-los enmig d’estranys. Però Déu obrirà els
sepulcres i els farà tornar a Israel i “adormir-se” junt als
seus avantpassats. El profeta no es refereix pas a la resurrecció
dels morts, idea que no apareix fins el s. II aC, sinó a la
resurrecció del poble, portador de les promeses de Déu.
El missatge que dóna
Ezequiel és una doble promesa: “obriré els vostres sepulcres” i
“us faré tornar a la terra d’Israel”. Però hi ha quelcom més:
“posaré el meu esperit dins vostre i recobrareu la vida”. Es una
nova aliança inscrita no en taules de pedra, sinó dins els cors.
.............................................................
Jn 11, 1-45
Quan Jesús arriba a casa
de Marta i Maria, li diuen que Llàtzer porta ja quatre dies
enterrat; es creia que al quart dia l’ànima havia ja abandonat
definitivament el cos, i el retorn era impossible. La mort de
Llàtzer, però, va ser com un parèntesi en la seva vida terrestre,
ja que després que Jesús el fa reviure, va continuar la seva vida
ordinària. A què ve, doncs, aquest miracle? ... Jesús es manifesta
com qui ens pot donar la vida i en qui podem creure.
Si
bé la reanimació de Llàtzer és important, lo fonamental és el
diàleg de Jesús amb Marta, que creu en la resurrecció a la fi dels
temps, però Jesús li permet anar més lluny i se li revela com a
Senyor de la vida: “Jo sóc la resurrecció i la vida”, que porta
Marta a la confessió de fe: “Tu ets el Messies, el Fill de Déu”,
que no és pas una conseqüència del miracle, que encara no s’ha
produït, sinó una resposta a la revelació de Jesús, i a la seva
interpel·lació “Ho creus això?”.
El relat deixa veure
també un Jesús molt humà, té un gran sentit de l’amistat, i es
commogué profundament.
Dels jueus que presencien
com Llàtzer reviu, uns creuen però altres corren a explicar-ho als
fariseus, que tindran un nou motiu per decidir fer matar Jesús.
El més important
d’aquesta narració és que Jesús es manifesta com qui pot donar
la vida i en qui podem creure. El que compta és la glòria de Déu,
però per veure-la cal tenir fe. “Si creus veuràs la glòria de
Déu”, diu Jesús a Marta, la fe ens obrirà els ulls.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada