Ac 2, 1-11
La
Pentecosta era una festa d’origen pagà, en que es celebrava la
collita dels fruits de la terra. Però en l’època de Jesús, era
la festa del do de la llei, en que els jueus de “totes les nacions”
anaven a Jerusalem en pelegrinatge. Pels deixebles, però, aquesta
festa té un significat especial. És difícil descriure l’actuació
de Déu, d’aquí la utilització de símbols, dels que se’ns
avisa amb el “com”, i el text evoca esdeveniments de l’Antic
Testament:
1) El soroll i el vent,
suggereixen la presència de Déu al Sinaí, quan va donar la Llei a
Moisès. Ara, Déu dóna al poble una nova llei, però no la dóna en
unes taules de pedra, sinó que la posa en el cor dels homes. 2) “Com
unes llengües de foc es posen sobre cadascú”, evoca les paraules
del profeta Joel (Jl 3, 1): “abocaré el meu Esperit sobre tothom”.
3) L’episodi de Babel, en que Déu barreja les llengües, i els
homes no s’entenen entre ells, la humanitat descobreix la
diversitat; i ara es posa de manifest la unitat dins la diversitat.
Els deixebles parlen en la seva pròpia llengua, però tothom els
entenia, cadascú en la seva de llengua. La unitat no la fa pas el
que tots siguem iguals.
...........................................................................
Jn
20, 19-23
Les
portes estaven tancades, en l’ànim dels deixebles no hi havia la
joia de la Pasqua, sinó l’angoixa i la por.
Jesús “es posà al mig”, és el centre de la comunitat, i el
primer que fa és donar-los la pau, que és font de vida. Després es
donà a conèixer “mostrant les mans i el costat”, la seva imatge
no era com abans, i calia algun signe per identificar-se.
Després ve el do de la
missió “com el Pare m’ha enviat, també us envio a vosaltres”
... però els enviats han de ser transformats per poder continuar
l’obra de Jesús, i per transmetre’ls l’Esperit “alenà
damunt d’ells”; semblant a l’alè de Déu al crear l’home, és
com una nova creació, seran persones noves. La por i la obscuritat
es transforma en pau i alegria, amb la certesa de que Jesús està
amb ells.
La missió de treure el
pecat del món, amb el do de l’Esperit, ara l’han d’assumir els
deixebles; tothom és cridat a entrar dins la pau de Déu, i
reconciliar-se amb Ell. Però desconcerta que alguns “quedaran
sense perdó”. És difícil pensar que Déu pugui no perdonar;
potser deixar que el món ignorés aquest perdó, seria abandonar-lo
al pecat i no complir així la missió encomanada. S’ha
d’aconseguir que tothom, fins i tot els pecadors, amb el perdó,
s’integrin a la comunitat.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada