24/10/14

Sínode de la Família: algunes dades

El Sínode de la família va acabar el dissabte 18 d’octubre, amb un reportatge final que serà debatut pels catòlics, en espera del proper sínode ordinari d’aquí un any.
S’han publicat els resultats de la votació dels 183 pares sinodals. Era necessari l’aprovació per un mínim de dos terços dels vots (122 o més), que no vol pas dir que els paràgrafs que no hi arribin siguin refutats definitivament, doncs encara hi ha camí per fer.
La idea d’un camí de penitència, sota la responsabilitat del bisbe, al final del qual els divorciats tornats a casar podrien accedir a l’eucaristia, va ser refutada per 74 pares sinodals, els a favor no arribaven als 122 necessaris. Sobre una atenció pastoral i acolliment a les persones homosexuals, per molt poc, no es va acceptar:118 a favor, 62 en contra i 3 abstencions. Tots els altres paràgrafs van ser votats afirmativament.
Al acabar-se les votacions, el papa Francesc va pronunciar un discurs remarcable. En la seva intervenció va començar amb un balanç positiu, viscut amb llibertat i esperit de col·legialitat; però, com en tots els camins, hi ha hagut moments de cursa ràpida i moments de fatiga, d’altres d’entusiasme i consolació, escoltant testimoniatges que porten saviesa dins el cor, reflectint les joies i llàgrimes dels fidels.
Després va fer referència a les temptacions de Jesús al desert, per aplicar-les a l’assemblea durant aquestes dues setmanes del Sínode, i enumera cinc grans temptacions, que podien amenaçar els pares sinodals dins el seu treball: 1) voler tancar-se dins la lletra de la llei, amb la certesa del que coneixen i no del que encara cal aprendre. 2) en nom d’una misericòrdia traïdora, tractar els símptomes i no les causes i les arrels. 3) transformar el pa en pedra, i tirar-la contra els pecadors, els febles i els malalts. 4) baixar de la Creu per acontentar la gent, i no quedar-s’hi per complir la voluntat del Pare. 5) considerar-se no com els guardes, sinó com els propietaris i mestres i no tenir en compta la realitat utilitzant un llenguatge minuciós, per dir tantes coses i no dir res. Però el Papa insisteix que aquestes temptacions són normals, no ens han de desanimar, ja que cap deixeble és més gran que el mestre ... i Jesús també va ser temptat. Remarca que s’hauria preocupat molt i entristit de no veure-hi aquestes temptacions, les discussions animades, aquets moviments d’esperit, i tots haguessin estat d’acord, dins una calmada pau.
Així el Papa considera que aquesta experiència sinodal representa una veritable experiència d’Església, la veritable esposa de Crist que busca ser fidel al seu espòs i a la seva doctrina, l’Església que té les portes obertes per rebre aquells que ho necessiten, els que es penedeixen, i no pas sols els justos o que es creuen perfectes.

Encara tenim temps per madurar les idees proposades i trobar solucions concretes en la nova trobada del Sínode ordinari del 2015. 

Joan i Roser