5/12/14

les lectures del 2n diumenge d'Advent


Is 40, 1-5, 9-11
El poble es trobava perdut, lluny de la seva terra, deportat a Babilònia, i es preguntava si Déu no l’havia abandonat, a causa de la seva infidelitat.
“Consoleu el meu poble, diu el vostre Déu”; aquests texts de Is es coneixien com el llibre de la consolació. Déu obra un nou esdevenir. Ja una vegada, Déu va treure d’Egipte el poble esclau, i ara ho farà també, alliberant-lo de l’opressió de Babilònia.
El poble es sentia doblement castigat pel Senyor, a causa dels seus mancaments a l’Aliança ... però Déu els perdona. Segons la Llei, un lladre, per ser perdonat, havia de restituir el doble del que havia robat.
“Obriu en el desert una ruta al Senyor ...”. Quan un rei guanyava una guerra, es traçava un camí triomfal per celebrar el seu retorn victoriós; en aquest cas era el Senyor Déu qui els retornava de Babilònia cap a Israel.
L’arribada del Senyor Déu, es descriu amb una imatge de “poder ... domina tota cosa”, però també “com un pastor amb el seu ramat”. Per Israel, el rei ideal inclou aquests dos aspectes: un pastor ple de sol·licitud pel seu poble, i un rei triomfant, per protegir el poble dels seus enemics.
..........................................................................
Mc 1, 1-8
“Comença l’evangeli ...”, en grec, euangelion = gran notícia, Bona Nova. En aquell temps, es nomenava així el naixement d’un rei o una gran victòria militar. Aquí és una manera de dir que aquell que el poble esperava, ja ha vingut, és la notícia del començament d’un Regne, del Regne de Déu.
Els versets 2-3, és l’única vegada en que Marc cita l’acompliment de l’Escriptura. És una combinació de dos textos que es recolzen en la paraula “camí”: “jo envio el meu missatger perquè prepari el camí” (Ml 3, 1), i “obriu al desert una ruta al Senyor ...” (Is 40, 3). Marc vol encaixar Jesús en la tradició de l’Antic Testament, per relacionar-lo amb Joan, com a precursor que li prepara el camí.
La vestimenta de Joan era l’habitual dels profetes, i en quan alimentar-se de llagostes i mel, era el menjar del desert, volent mostrar així una situació d’ascetisme.

Marc resumeix, en dos punts, l’ensenyament de Joan: 1) proposa un baptisme de conversió, pel perdó dels pecats; proposa el bateig submergint-se del tot dins l’aigua, per manifestar la ferma resolució de purificar la vida, i 2) anuncia la vinguda d’un, més fort que ell, i que batejarà amb l’Esperit Sant.        

Joan i Roser