2Sa 7, 1-5, 8-11, 16
David
ha esdevingut un gran rei. Va reunir les tribus del Nord i del Sud, i
s’ha instal·lat a Jerusalem, on habita en un palau, i creu que
hauria de construir un temple per acollir l’Arca de l’Aliança,
la presència de Déu ... però, durant la nit, Déu manifesta a
Natan el que Ell en pensa de tot això: d’entrada un refús, i
després una promesa.
Déu no necessita una
casa, que no afegeixen res a la seva grandesa. L’Arca de l’Aliança
no era més que un signe visible de la seva presència enmig del
poble; la seva presència real no es deixa de produir encara que
estiguin lluny de Jerusalem.
La promesa del Senyor, és
que farà un casal per David ... i no pas a l’inversa, David una
casa per Déu. En hebreu, casa, o casal, podia ser un habitatge
familiar, però també una dinastia en el sentit d’una
descendència.
La profecia ens vol dir
que Déu donarà una descendència a David, mantindrà el seu
llinatge. Una tradició posterior, interpretarà aquesta promesa
relacionant el Messies com a un descendent de David: Jesús
acompliria les promeses de Déu.
..........................................................................
Lc 1, 26-38
L’infant que naixerà
serà un vertader rei d’Israel, “Déu li donarà el tron de
David”, on cal entendre que serà una conseqüència de la promesa
feta a David, a través de Natan. Però no serà fill adoptiu de Déu,
com els altres reis, sinó Fill de Déu d’una altre manera ... ell
serà sant, i la santedat no era pas la característica principal
dels reis, dins la Bíblia era un atribut essencial de Déu.
Lluc vol insistir en el
fet de que aquest infant no té un pare humà, és “Fill de Déu”,
i aporta dues proves: 1) Maria diu que no coneix home, és verge, i
2) “li posaràs el nom de Jesús”, adreçant-se a la mare, cosa
del tot inhabitual, doncs és el pare qui dóna el nom a l’infant.
Cal recordar Joan Baptista que, malgrat que el pare era mut, és ell
qui confirma el nom que li posaran.
Lluc vol remarcar que
l’acció de Déu es manifesta fóra del Temple, enmig dels pobres,
tant en l’anunci a Zacaries com, també, a Maria, i Maria accepta,
Déu no es fa home en contra de la voluntat dels homes. Nosaltres
coneixem Jesús a través de la seva vida, però Maria va acceptar un
esdevenir desconegut, un acta de fe.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada