30/1/15

les lectures del diumenge IV durant l'any. 1 de febrer

Restes de la sinagoga de Cafarnaüm
Dt 18, 15-20
Abans d’entrar a la terra promesa, el poble té por de sentir la veu del Senyor i el gran foc que l’acompanya; en tenien experiència de quan parlà amb Moisès. Déu comprèn aquest temor i els diu que farà que s’aixequi enmig del poble, un profeta com Moisès, que transmetrà les seves paraules.
Aquesta promesa, donada a través de Moisès, insisteix en quatre punts: 1) Serà un profeta escollit per Déu qui conduirà el poble, un profeta com Moisès, és a dir, un veritable enviat de Déu, 2) el vertader profeta sortirà del poble de l’Aliança, i adverteix contra els falsos profetes, 3) aquest profeta transmetrà fidelment la paraula de Déu (“li posaré als llavis les meves paraules”), i 4) és vital per el poble escoltar els profetes enviats per Déu.
Aquest profeta com Moisès, sembla prefigurar el Messies i és, en realitat, tal i com el presentarà l’evangeli de Mateu.
..........................................................................
Mc 1, 21-28
Jesús ve de cridar els seus quatre primers deixebles, i amb ells arriba a Cafarnaüm. El dissabte, van junts a la sinagoga i Jesús, com tot jueu pietós, comenta els textos proposats i es posa a ensenyar. Segons Marc, els deixebles, des del començament, són testimonis de l’activitat de Jesús. L’evangeli no parla del que Jesús va dir, va ensenyar, sinó de l’impacte de la seva intervenció, remarcant l’autoritat que desprenen les seves paraules. Potser entre els assistents, alguns pensaven en la promesa que Déu havia fet a Moisès: un profeta que portaria les seves paraules.
Després, Jesús expulsa un dimoni; el millor dels ensenyaments és l’acció que allibera l’home de tota forma de mal. El dimoni es retira i protesta desesperat: “has vingut a destruir-nos?”. Però Jesús l’obliga a callar. El maligne sap bé qui és Jesús ... però cap dels presents sembla reconèixer en Jesús el Messies. Jesús no vol que el misteri de la seva persona sigui divulgat tan aviat, abans que els deixebles estiguin en disposició d’entendre’l, és el “secret messiànic”.
Segons Marc, és el començament del ministeri de Jesús, en que es proposen els dos aspectes de la seva obra, que aquí es manifesten junts: l’ensenyament i l’acció.


 “¿Què vol dir tot això?” es pregunten. Els miracles i actes de poder de Jesús interroguen, són un signe, i junt amb la predicació, constitueixen la progressiva revelació de la personalitat de Jesús i el contingut del seu missatge.

Joan i Roser