20/3/15

les lectures del Vè diumenge de Quaresma. 22 de març

"Ara la meva ànima està controbada. 
...Però jo he vingut per arribar en aquesta hora!"
Jr, 31, 31-34
“Vénen dies ...”, tota la Bíblia tendeix vers l’esdevenir, amb la certesa que els dies promesos per Déu, vindran. Una característica dels profetes és saber mirar endavant; però aquí Jeremies no s’estalvia de constatar que el poble, sovint, ha estat infidel.
Al morir Salomó, el seu reialme es va dividir en dos: el nord, Israel, i el sud, Judà. El fet que la nova aliança sigui pactada amb Israel i Judà, és com dir que la promesa de Déu es vàlida pel poble sencer, malgrat les vicissituds de la historia.
La nova aliança s’inscriurà en els cors de la gent, i no pas en taules de pedra, i es traduirà en una pertinença mútua “jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble” i es reafirma amb “tots em coneixeran”. En la Bíblia, el mot “conèixer” no és pas de l’ordre de la intel·ligència, sinó en quan una relació íntima (es diu que els esposos es “coneixen”). Déu estima amb amor el seu poble i, en retorn, vol ser també estimat.
“Venen dies ...”, deia Jeremies. Amb Jesús aquests dies ja són aquí; en la Eucaristia s’hi fa al·lusió: “aquesta copa es la Nova Aliança ...” (Lc 22, 20).
 ..........................................................................
Jn 12, 20-33
El fet que siguin uns grecs que busquin veure Jesús, sembla ser un símbol de la universalitat del seu missatge ... Jesús atrau tothom.
La resposta de Jesús és “Ha arribat l’hora que el Fill de l’home serà glorificat ...”, que recorda el que Jesús havia dit a les noces de Canà (Jn 2, 4) “encara no ha arribat la meva hora”. I Jesús hi afegeix la metàfora del gra de blat, que expressa el misteri de la transmutació de la mort en vida: sols el gra que mor dóna vida.
El mot “glorificar”, no vol pas dir prestigi o celebritat, sinó simplement “revelar la presència de Déu”, que proposa una Aliança d’amor amb la humanitat.
L’acceptació per Jesús del sofriment i de la mort, ha estat un acte humà, ha assumit una naturalesa humana ben real, i això explica els sentiments que expressa Jesús: angoixa, es sent contorbat, seria el Getsemaní de l’evangeli de Joan, però d’una manera anticipada. Jesús ha vingut per donar testimoni de la veritat, l’Hora ha arribat i la missió s’acabarà d’acomplir.

Per defensar els pobres, serà clavat en una creu pels poderosos, però “enlairat” a la creu, atraurà tothom i donarà vida. Una gran lliçó: l’amor que es dóna a si mateix, dóna fruit, genera vida. Captar la veritat d’aquesta paradoxa, és descobrir l’evangeli.

Joan i Roser