8/5/15

les lectures del VIè diumenge de Pasqua. 10 de maig


Ac 10, 25-26. 34-35. 44-48
Pere, relacionant-se amb Corneli, un pagà, deixa de considerar impures les persones no jueves, amb el que, teòricament, transgredeix la llei. Però per l’anunci de la Bona Nova, és important reunir-se amb la gent, sigui jueva o no, i allà on es troben.
S’inicia una nova etapa: cal obrir les portes de l’Església als pagans, per poder anunciar-los la Bona Nova. Pere entén que Déu el convida a depassar la Llei que feia impurs els pagans; poc abans havia tingut la curiosa visió d’un conjunt d’animals, considerats impurs, i una veu li deia “mata i menja”, i després li remarcava que sols pertany a Déu decidir el què és pur o impur.
Després del baptisme de Corneli, es vol manifestar com és l’Esperit Sant mateix, qui ha destruït les barreres que s’havien posat entre el món, dit pagà, i Déu. Déu no fa accepció de persones, només es fixa en la puresa del cor.
..........................................................................
Jn 15, 9-17
Quan Jesús parla als apòstols, és per omplir-los de joia, doncs la seva vida ha sigut tota d’amor, a imatge del Pare. En l’AT, ja es parla de la joia com una característica de salvació, que la humanitat espera, i sols llavors coneixeran Déu i viuran dins la seva joia.
Si bé amb el símbol de la vinya es parlava de l’activitat del Pare com a vinyater, que cuidava els ceps i les sarments, aquí es fa novament referència al Pare, però com a model d’amor: “tal com el Pare m’estima, jo us estimo a vosaltres”.
La relació de Jesús amb els deixebles, no es limita a la unió de les sarments al cep, sinó que adquireix un altre aspecte, una relació interpersonal d’amistat: “no us dic servents sinó amics”, i proposa una mesura de l’amor que comporta aquesta amistat: l’amor més gran és de “qui dóna la vida pels seus amics”.


 S’estableix una cadena d’amor entre el Pare, el Fill i els deixebles. De la mateixa manera que Jesús comparteix amb els deixebles el que rep del Pare, la seva estimació, també ells hauran de compartir amb els altres, amb els germans, el què han viscut i aprés de Jesús, el seu amor.

Joan i Roser